L’ansietat en l’esclerosi múltiple

En general, estats emocionals com la por, l’estrès o l’ansietat fan que el cos produeixi adrenalina i aquesta genera efectes físics; és una manera que té el nostre organisme per respondre als perills i amenaces que percebem. En el cas de l’ansietat, aquests efectes físics poden englobar palpitacions, desmais i marejos, sudoració excessiva, dificultats per respirar i problemes intestinals i urinaris, entre altres. Aquesta resposta física pot ser positiva, ja que fa que la persona en qüestió estigui preparada per l’acció immediata (estat d’alerta) si hi ha una amenaça o perill externs. El problema rau quan aquest estat es prolonga durant llargs períodes de temps; aleshores, pot afectar greument la salut.

Una de les pors més intenses que experimenten les persones amb EM té a veure amb la impredictibilitat de la malaltia, sobretot, respecte a la discapacitat que es pot arribar a patir en el futur.

Per neutralitzar aquesta por, moltes persones recorren a l’ajuda professional; els psicòlegs clínics poden oferir mecanismes per aprendre a viure amb aquesta incertesa i per gestionar i moderar aquest tipus de pensaments i sentiments. Hi ha altres estratègies que també poden ser de gran ajuda per als afectats:

• Viure dia a dia. No vol dir que no es puguin fer plans, sinó que s’ha d’evitar pensar que les pitjors coses relacionades amb la malaltia encara estan per succeir.
• Escriure una llista amb activitats que ajudin a distreure’s i penjar-la en algun lloc visible. Aquestes maneres de superar moments d’ansietat poden ser diferents per a cada persona. N’hi ha d’algunes, però, que són bastant habituals i que moltes persones solen utilitzar: identificar les pors i fonts d’ansietat i anotar-les, respirar lentament i de manera calmada, fer alguna activitat amb la qual es gaudeixi, parlar amb algú de confiança, prendre un bany relaxant, evitar programes de televisió, llibres o persones que sabem ens posen més ansiosos, etc.

S’ha de tenir en compte que certs pensaments bastant habituals suposen un malbaratament d’energia vital. Les persones amb EM han d’observar si experimenten els següents pensaments molt sovint:

• “Blanc i negre”, “tot o res”. Es tracta d’un pensament en què no hi ha terme mig i que pot precipitar la pressa de determinades decisions. Per exemple, una persona que pateixi fatiga pot arribar a pensar que no podrà fer front a la feina i que és millor deixar de treballar definitivament quan, en realitat, podria beneficiar-se d’una adaptació del lloc de treball a la seva forma física.

• Pensament exagerat. En la línia del punt anterior, algunes persones poden arribar a centrar-se en coses d’una importància relativa. Per exemple, oblidar una tasca o cometre un error a la feina pot suposar que la persona en qüestió pensi que és completament inútil. En aquests casos, les persones se centren en errors sense importància i no valoren la feina positiva que fan cada dia.

• Tot i que els sentiments de pèrdua són absolutament normals, en alguns casos, l’afectat se centra exclusivament en els aspectes negatius i queda ancorat en la vida i habilitats que tenia abans de patir la malaltia. Això provoca que no pugui reconèixer els canvis positius ni les millores que es produeixin. En aquests casos, és possible que el problema hagi de ser abordat per especialistes.

• Imposar-se obligacions d’una forma imperativa. Amb una malaltia com l’EM, on certes capacitats es poden veure afectades, pensar que hi ha activitats que s’han de fer sense tenir en compte certes eventualitats, pot ser molt negatiu. Per exemple, tenir el pensament de “hauria de ser capaç de portar al meu fill a l’escola” i no poder-ho fer per limitacions de la malaltia, farà que la culpa, l’enuig i l’ansietat augmentin.

Consultar un psicòleg especialista pot ser molt útil per revisar la posició personal dels afectats vers aquestes dificultats. Enllaç al document original: Stress and anxiety. Multiple Sclerosis Society. 2012 [accés: 10 de febrer de 2014]. Disponible a: http://www.mssociety.org.uk/what-is-ms/signs-and-symptoms/…