Sovint els trastorns d’ansietat passen inadvertits o no reben l’atenció necessària, tot i que són un dels efectes psicològics més importants de l’EM. Tot i això, existeixen eines per detectar-los, reduir-los i conviure-hi.
L’esclerosi múltiple pot comportar símptomes psicològics, entre els quals destaquen els trastorns d’ansietat. Algunes investigacions ho vinculen, per una banda, als canvis que l’EM provoca al cervell i, per altra banda, a les conseqüències socials i les incerteses que s’associen a la seva pròpia naturalesa.
Aquesta mena de trastorns produeixen una àmplia gamma d’efectes i s’associen dificultats a l’hora de detectar-los, reduir-los i conviure amb ells en el dia a dia. Així i tot, existeixen recursos per avaluar els nivells d’ansietat en persones amb EM i tècniques per pal·liar els seus símptomes.
Quina relació hi ha entre l’EM i l’ansietat?
S’estima que entre el 26% i el 63% de les persones amb esclerosi múltiple experimenten símptomes d’ansietat en algun moment. En general, els principals trastorns que afecten les persones amb EM són el trastorn d’ansietat generalitzada (18,6%), el trastorn de pànic (10%) i el trastorn obsessivocompulsiu (8,6%).
Els motius d’aquesta coexistència són diversos. Per una banda, la impredictibilitat dels símptomes de l’EM pot generar angoixa, així com els tractaments que se segueixin. Per exemple, la medicació injectable pot provocar ansietat en algunes persones o d’altres poden preocupar-se pels possibles efectes adversos. A més, la mateixa gestió del dia a dia o l’aparició d’imprevistos poden alterar l’estat nerviós de les persones.
Per altra banda, la mateixa desmielinització dels nervis cerebrals que produeix l’esclerosi múltiple pot generar canvis emocionals, com l’ansietat. En aquest cas, es pot associar a l’atròfia dels girs mitjans i superiors del lòbul frontal dret.
A més d’aquests aspectes, continuen havent-hi investigacions en marxa per detectar altres possibles vincles entre l’ansietat i l’EM.
Principals símptomes de l’ansietat
Els trastorns d’ansietat poden manifestar-se de diverses maneres i cada persona pot experimentar símptomes diferents. Tot i això, existeixen efectes comuns, dels quals alguns coincideixen amb els de l’EM, com la fatiga, la incontinència o l’alteració del son i la gana. Així, l’ansietat pot agreujar els símptomes propis de l’esclerosi múltiple.
A més d’això, l’ansietat pot produir els següents símptomes:
Tensió
Inquietud
Palpitacions
Transpiració
Tremolors
Insomni
Pànic
Sensació de fatalitat o perill imminent
Mals de cap
Consells per combatre l’ansietat
Els mètodes per afrontar l’ansietat també poden ser més o menys efectius en funció de cada persona. Així, hi haurà qui trobi més efectiva una teràpia dirigida o qui prefereixi exercici d’autorelaxació.
En general, es pot recórrer a diferents mètodes per combatre a l’ansietat. Alguns exemples són:
1. Medicació
Existeixen alguns medicaments que actuen modificant l’acció dels neurotransmissors i que poden ser útils per tractar els efectes de l’ansietat.
A més, hi ha determinats fàrmacs pels símptomes de l’EM que també poden ajudar a combatre aquesta mena de trastorns.
En els dos casos, serà el professional mèdic de referència qui hagi d’indicar quina mena de medicació pot ser útil per pal·liar els efectes de l’ansietat sense comprometre el tractament que se segueixi per l’EM.
2. Teràpia
Existeixen diferents models de teràpia que poden ser útils per l’ansietat i, novament, la seva eficàcia pot ser major o menor segons la persona.
Per una banda, la teràpia cognitiva-conductual (TCC) s’utilitza sovint per tractar aquests trastorns. Es basa en la identificació dels pensaments que condueixen a respostes emocionals, conductuals i/o físiques.
Per altra banda, la teràpia d’acceptació i compromís (ACT) es basa en l’atenció plena, amb escaneig corporal i consciència de la respiració, per afrontar situacions difícils. En aquest cas, es considera que pot ser útil tant per l’ansietat com pels símptomes d’EM.
3. Suport social
Buscar suport social és molt útil per fer front a molts dels símptomes de l’EM i també a l’ansietat. Aquest acompanyament pot ser més formal en grups de suport específics, siguin presencials o en línia, o més informal amb família i amics.
Passar temps amb la companyia de persones properes pot ser molt beneficiós per reduir les inquietuds i preocupacions.
4. Mindfulness o atenció plena
El mindfulness és una pràctica basada en l’atenció plena per connectar amb el moment present i desencallar pensaments preocupants. Aquest exercici pretén prioritzar l’atenció a l’entrada sensorial del cos i l’entorn, com la respiració i els sons, i pot ser útil per algunes persones.
En general, es considera que pot actuar favorablement en episodis d’ansietat, depressió o fatiga i que pot tenir un efecte positiu en la cognició, la consciència i el funcionament psicosocial.
Per dur a terme el mindfulness es pot recórrer a altres activitats com la meditació o al ioga i/o acompanyar-se de música relaxant.
5. Autocura
Abans de recórrer a qualsevol mena d’ajuda externa o de manera complementària, és molt útil posar en pràctica els hàbits saludables. Per exemple, fer exercici amb regularitat pot aportar molts beneficis, així com seguir una alimentació equilibrada, mantenir un horari de son o participar en activitats dirigides.
Bon dia, sóc Maria Urrea, tinc una EM desde l’any 95,tinc 64 anys i problemas cognitius, pel gener començaré rehabilitació i jo crec que és el que més amb fa falta, treballar aquet camp. També tinc problemas de ansietat, imsomni, etc. etc.
Tinc la grant sort de estar al Cem-cat, m’ha ajudeu molt, os estic molt agraïda per tot el que més teu ajudant. Tenim un equip maravellos, os dono les gràcies. Maria
Bon dia, sóc Maria Urrea, tinc una EM desde l’any 95,tinc 64 anys i problemas cognitius, pel gener començaré rehabilitació i jo crec que és el que més amb fa falta, treballar aquet camp. També tinc problemas de ansietat, imsomni, etc. etc.
Tinc la grant sort de estar al Cem-cat, m’ha ajudeu molt, os estic molt agraïda per tot el que més teu ajudant. Tenim un equip maravellos, os dono les gràcies. Maria
Gràcies Maria!