L’anestèsia i la cirurgia: conceptes bàsics per a persones amb esclerosi múltiple

L’anestèsia es defineix com la supressió del dolor per tal de facilitar una intervenció quirúrgica. Existeixen quatre tipus d’anestèsies:

• L’anestèsia general

S’utilitza en cirurgia major, se subministra generalment a través d’anestèsics intravenosos o inhalats, que actuen com a sedants hipnòtics, analgèsics i relaxants musculars. El pacient queda completament adormit i en cap moment és conscient de la intervenció quirúrgica a què se sotmet.

• La sedació conscient

Es realitza a través d’analgèsics i sedants que alteren l’estat de consciència i minimitzen el dolor. El pacient és capaç d’interactuar verbalment amb els metges durant la intervenció però, un cop finalitzada, és probable que no recordi res.

• L’anestèsia regional

S’inocula prop d’un nervi o d’una xarxa nerviosa amb l’objectiu de bloquejar la sensació dolorosa en una àrea determinada del cos. Un exemple d’aquest tipus d’anestèsia és l’epidural, que s’inocula prop del líquid cefaloraquidi, fent disminuir la sensibilitat de la meitat inferior del cos.

• L’anestèsia local

Permet adormir una part molt específica del cos. S’utilitza sobretot en intervencions dentals o per cosir talls profunds. L’anestèsia s’administra en la zona que cal tractar fent que aquesta part del cos quedi insensibilitzada, però el pacient roman conscient en tot moment.

L’esclerosi múltiple no és una raó per evitar sotmetre’s a una cirurgia amb anestèsia

Habitualment l’anestèsia general no comporta cap risc addicional per a les persones afectades d’EM; és a dir, tenen els mateixos riscos que tindria una persona sense la malaltia. Dit això, les persones amb una malaltia greu i evolucionada, que es troben debilitats per l’EM o, fins i tot, que tenen problemes respiratoris secundaris, són una excepció a aquesta afirmació, ja que el risc de sotmetre’s a una intervenció amb anestèsia general pot ser elevat. En aquests casos és el metge –habitualment l’anestesiòleg– qui valora i informa dels possibles riscos als pacients i qui pren les consideracions oportunes per dur a terme la intervenció.

L’anestèsia local es pot administrar sense problemes a les persones amb EM que així ho requereixin, sempre que no sigui al·lèrgica a alguna de les substàncies que s’administren. Per últim, en cas de dones embarassades afectades d’EM, l’administració d’anestèsia durant el part es pot dur a terme de la mateixa manera que en la resta de dones, sense que això comporti un risc afegit per a la dona o l’infant.

En termes generals, no existeixen evidències que l’estrès produït durant una intervenció quirúrgica produeixi brots d’EM o faci aparèixer nous símptomes. Si la persona no té complicacions prèvies relacionades amb l’EM, sotmetre’s a cirurgia no té per què tenir impacte en el seu estat neurològic.

És important recordar, però, que les infeccions o la febre que pugui derivar-se de la intervenció, sí que poden agreujar els símptomes de l’EM. Així mateix, si s’entra a la sala d’operacions en un estat de debilitat elevada (per exemple, si la persona ha estat al llit diversos dies abans de la intervenció), és possible que la recuperació sigui més lenta. Una bona forma de superar una operació i tornar a la vida diària amb energia és a través de la fisioteràpia, que s’iniciarà quan el metge doni el seu vistiplau.

En resum, la majoria de pacients amb EM són pacients joves y generalment sans, motiu pel qual dur a terme una cirurgia electiva o administrar-los anestèsia no comporta més riscos que els que té la població en general. A excepció de casos molt puntuals, l’EM no és una raó per evitar sotmetre’s a una cirurgia amb anestèsia.

Accés al document original:

Anesthesia and Surgery http://www.nationalmssociety.org Disponible a: http://www.nationalmssociety.org/Living-Well-With-MS/Health-Wellness/Anesthesia-and-Surgery