L’alimentació influeix en els símptomes de l’esclerosi múltiple? (Segona part)

L’alimentació influeix en els símptomes de les persones amb esclerosi múltiple? Existeixen nombrosos estudis que parlen del paper de la nutrició sobre diferents símptomes de la malaltia. A continuació farem un recull d’aquells símptomes sobre els quals, determinats aliments poden tenir un paper important.

Restrenyiment
Tot i que els estudis publicats sobre el tractament del restrenyiment en malalties neurodegeneratives amb fibres dietètiques son contradictoris, una ingesta correcta de fibra a la dieta pot ajudar a controlar la simptomatologia i evitar les seves complicacions. Les recomanacions generals que es poden establir son: 3 racions de verdura al dia, 2 racions de fruita al dia, 6 racions de cereals preferiblement integrals en forma de pa, cereals d’esmorzar, arròs o pasta i 4-5 racions de llegums a la setmana. Una dieta rica en fibra ha d’anar acompanyada d’un augment en la ingesta d’aigua sempre i quan no estigui contraindicat.

Incontinència fecal
La bibliografia parla de que fins a un 70% de les persones afectades d’esclerosi múltiple pateixen durant el curs de la seva malaltia algun episodi d’incontinència fecal.

Una intervenció mitjançant mesures dietètiques pot fer que la persona afectada controli la simptomatologia. Aquesta intervenció consistirà en restringir aquells aliments que puguin incrementar els episodis d’incontinència (cafeïna, alcohol, begudes amb gas…) i incrementar aquells aliments que portin més quantitat de fibra soluble amb l’objectiu de incrementar la consistència de la femta tals com arròs, cigrons, albergínies, pastanaga, puré de poma…

Incontinència urinària
Molt freqüentment l’EM dona símptomes urinaris en forma de polaquiuria (increment en la freqüència miccional), urgència i episodis d’incontinència urinària. Vigilar el tipus de dieta ens pot ajudar a controlar-los. Les recomanacions generals a tenir en compte son: Evitar la utilització d’aliments i begudes que siguin diürètiques, és a dir aquelles que augmenten la secreció urinària (vegetals del tipus; endívies, carxofa, api, borratja, bròquil , all i ceba., i les fruites com; pera, raïm, meló i síndria) i disminuir el consum d’estimulants (cafè, tònica, té, xocolata, alcohol…).

Fatiga
La fatiga es veu influenciada per l’edat, la condició física, el menjar, estat psicològic…. Existeixen una sèrie de mesures nutricionals que poden millorar la sensació de fatiga com poden ser: evitar menjar en excés, augmentar la freqüència d’àpats i disminuir-ne la quantitat, realitzar una dieta pobre en greixos per disminuir la despesa energètica, evitar el sobrepès i assegurar un aport correcte de nutrients . Una dieta equilibrada ajudarà a controlar-la.

Disfàgia
Per controlar les dificultats en la deglució existeixen una sèrie de mesures compensatòries que evitarien el risc de broncoaspiració aquestes serien: evitar aliments de dobles textures (sòlid-líquid) com sopa amb pasta, llet amb galetes, taronges…, els aliments amb pell com llegums, fruites, blat de moro…aliments que es fraccionen en partícules com galetes o aquells que siguin empallegosos (pa de motlle), o bé aquells aliments que tinguin poc pes com l’enciam.

Espasmes musculars.Incrementar consum d’aliments que aportin magnesi (Fruits secs, soja, cigrons, llavors de gira-sol, germen de blat …) pot ajudar a disminuir els espasmes musculars.

Cal afegir que, encara que els estudis analitzats no són concloents, sembla ser que, d’alguna manera, un control nutricional podria ser positiu per controlar els símptomes de l’esclerosi múltiple.

Per Cinta Zabay, infermera.


Bibliografia


1. Pozuelo B, Benito J. Dieta y esclerosis múltiple. Rev Neurol 2014; 58 (10):455-464.
2. Fernández O,et al.Revision de las novedades presentades en el XXIX Congreso del Comité Europeo para el Tratamiento e investigación en Esclerosis Múltiple (ECTRIMS). Rev Neurol 2014; 59(8): 371-379.
3. Munger KL et al. Childhood body mass index and multiple sclerosis risk: a long-term cohort study.
Mult Scler. 2013 Sep;19(10):1323-9. doi: 10.1177/1352458513483889. Epub 2013 Apr 2.
4. Riccio P. The molecular basis of nutritional intervention in multiple sclerosis: a narrative review. Complement Ther Med. 2011 Aug;19(4):228-37. doi10.1016/j.ctim.2011.06.006. Epub 2011 Jul 27.
5. Lauer, K. Dietary exposures and multiple sclerosis: a review. Revista Española de Esclerosis Multiple nº19. Set 2011. Pag 13-21.
6. Habek M, Hojsak I, Brinar VV. Nutrition in multiple sclerosis. Clin Neurol Neurosurg. 2010;112:616-20.
7 Escudero Álvarez E., González Sánchez P.. La fibra dietética. Nutr. Hosp. [revista en la Internet]. [citado 2014 Oct 29]. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0212-16112006000500007&lng=es.
8 Chia YW, Fowler CJ, Kamm MA, Henry MM, Lemieux MC et al. Prevalence of bowel dysfunction in patients with MS and bladder dysfunction. Journal if neurology 1995; 242(2):105-8
9. Finsterer J 1 , Mahjoub SZ 2 . Fatigue in Healthy and Diseased Individuals.Am J Hosp Palliat Care 2013 Jul 26; 31 (5): 562-575. [Epub ahead of print]
10. Farez F. Sodium intake is associated with increased disease activity in múltiple sclerosis. J Neurol Neurosurg Psychiatry doi:10.1136/jnnp-2014-307928

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

FUNDACIÓ PRIVADA PER A LA LLUITA CONTRA L'ESCLEROSI MÚLTIPLE és el Responsable del tractament de les dades personals de l'Interessat i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb el que disposen les normatives vigents en protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 de abril de 2016 (GDPR). Per informació del tractament consulti: https://www.fem.es/rgpd