Laia Borrell: “Durant el confinament he après a estar a casa i a gaudir”

– Com va anar tot?

Tenia 22 anyets i just acabava la carrera. Em vaig graduar al maig en Inef i recordo que a principis de juny vaig notar una sensació estranya, un formigueig a la mà esquerra. Al principi ho vaig notar al dit gros i després va anar pujant cap a la resta de dits de la mà. No li vaig donar gaire importància. Un dia vaig anar al CAP de Vilafranca i la doctora també li va treure importància.

– Què va dir?

Que devia ser una cosa de nervis, que no devia ser res greu. Jo em vaig calmar, però la cosa en lloc d’anar a menys va anar a més i li vaig comentar a la meva mare, que em va dir que ho hauria hagut de dir abans i que podria ser greu, així que vam anar al metge i em van derivar a l’Hospital de Bellvitge.

– I doncs?

Van ser molt eficients i molt ràpids. Vaig anar a urgències i van ser molt clars, em van dir que podien ser 3 opcions: que el cos humà s’hagués equivocat, que tal com havia vingut marxés o esclerosi múltiple, i em van començar a fer un tractament de corticoides, tot i que encara no m’havien diagnosticat. Això va ser el mes de juny, vaig estar tot l’estiu amb cortisona i el 5 d’octubre em van donar el diagnòstic.

– Com te’l vas prendre?

Com que havia anat a l’hospital cada dia perquè em donessin la cortisona, parlant amb les noies de per allà i amb les infermeres, em vaig començar a preparar. Era millor pensar que ho tenia i si després em deien que no, tot això que m’enduia. Així que estava mentalitzada. Companyes d’allà em deien ‘jo vaig començar com tu, però en comptes de la mà, a la cama’.

Els meus pares, que sempre han sigut molt positius, em deien que segur que no seria res i recordo que quan em van donar el diagnòstic la meva mare es va desmaiar. Rebre una notícia com aquesta sempre costa, però ho vaig portar bastant bé.

– Just acabaves la carrera, vas anar a buscar feina dient que tenies la malaltia?

Durant la carrera vaig anar a la Creu Roja amb els crèdits de lliure elecció i em vaig treure el títol de primers auxilis i de socorrisme aquàtic. Mentre estudiava, treballava els caps de setmana de socorrista i fent de monitora en el complex municipal del meu poble. Quan vaig acabar la carrera em van contractar i encara hi soc.

– Has explicat la malaltia a la teva feina

Sí, soc monitora aquàtica, dono classes de natació: a gent gran, a nens, a nadons, faig aquagym i alguna horeta de socorrista de tant en tant. A la feina al·lucinen bastant amb mi per com ho porto i la meva coordinadora i els meus companys de feina s’han portat molt bé.

A la feina al·lucinen bastant amb mi per com ho porto i la meva coordinadora i els meus companys de feina s’han portat molt bé.

– Tens símptomes visibles?

Ara estic pendent d’unes proves, perquè fa una temporada que se m’adormen molt les mans… però això no es nota.

– I fatiga?

En el meu dia a dia és el que més pateixo. Ara bé, jo m’obligo, tot i estar cansada, a continuar entrenant i a ser activa. És a dir, encara que plegui de treballar i encara que estigui molt cansada em poso a entrenar.

Intento marcar-me unes rutines i uns hàbits, mentalment m’ha ajudat molt. Anar al gimnàs i tonificar una mica és molt important.

– Què fas d’exercici?

Intento fer exercici 3 cops a la setmana a la sala del gimnàs, em munto unes rutines per reforçar i tonificar la musculatura. I també m’agrada molt, ni que sigui un cop a la setmana, agafar la bici.

– I nedar?

No nedo gaire, perquè durant el dia a dia ja em fico molt en remull. Ho hauria de fer més.

– Els teus alumnes ho saben?

Normalment no. No soc de dir-ho. No me n’amago, però no em presento dient que soc la Laia i tinc EM, no és la meva carta de presentació. Si es dona el cas ho explico, però no ho vaig dient. A vegades, la gent gran amb la confiança t’expliquen els seus dolors, les seves coses, els seus medicaments… doncs jo de vegades els hi dic que jo també…

No me n’amago, però no em presento dient que soc la Laia i tinc EM, no és la meva carta de presentació.

– La teva feina t’ha ajudat?

Per l’esclerosi múltiple és molt important l’estat anímic i emocional. Per mi, és una motivació llevar-me i anar a la feina, treballo de cara al públic i haig de fer un somriure i motivar el personal. No em poden veure trista i deprimida, així que quan arribo a la feina canvio el xip això encara que no hagi passat una bona nit o no em trobi bé.

Començo la classe amb la música i per mi és una alegria. Psicològicament, la meva feina m’anima i em motiva.

– Cuides l’alimentació?

Sempre he mirat molt l’alimentació. Des de fa 5 anys cap aquí, he mirat més el tema dels sucres, tot i que abans tampoc en menjava molt. Per mantenir-te bé és vital tenir bons hàbits d’alimentació, sense obsessionar-se, però m’hi miro. Menjo moltes amanides i molt a la planxa, pocs sucres i poc fregit.

– I l’estrès?

Crec que afecta molt i a mi em va sortir quan acabava una temporada molt potent. Vaig fer el batxillerat, selectivitat i quatre anys de carrera, va ser acabar tot això i després em va sortir. Penso que vaig passar una època molt estressant amb un ritme molt canyero i just quan vaig parar, quan acabava una etapa i en començava una altra, és quan em va sortir l’EM.

– Com has portat el confinament?

La primera setmana la vaig dur amb incertesa i neguit perquè no sabia si estàvem infectats, recordo nits en què em despertava a les 2 o a les 3 i em sentia ofegada. A més, soc un cul inquiet, normalment no estic tantes hores a casa i al principi em costava.

A mesura que han anat passant els dies ho he anat portant molt millor i ara estic súper bé. He après a estar més temps a casa, a gaudir, a fer cosetes a casa… Mai m’hauria imaginat que pogués estar tantes hores tancada al pis. He après a estar tranquil·la al sofà llegint un llibre, o mirant una sèrie, o fer a casa les rutines que abans feia a l’aire lliure o al gimnàs, amb els materials que tinc, garrafes d’aigua o brics de llet…

– Durant el confinament has continuat fent exercici?

Sí, i a més la meva cap em va deixar una bici de spinning i en faig cada dia. També segueixo alguna classe de tonificació per YouTube o per Instagram.

– Tens ganes de tornar a la feina?

Sí, però m’agradaria tornar com abans. Tinc ganes de veure moviment de gent i de veure la canalleta, perquè faig moltes activitats d’escoles i casals d’estiu. Tinc ganes de veure el volum de gent que hi havia, perquè tornar tal com es planteja, amb tantes restriccions, serà estrany. Serà una tornada freda.

Tinc ganes de veure el volum de gent que hi havia, perquè tornar tal com es planteja, amb tantes restriccions, serà estrany. Serà un tornada freda.

– Tu treballes amb molta gent, tens por de contagiar-te?

No, crec que tots hem après a prendre mesures de distanciament i higiene de mans. La gent està conscienciada i jo intentaré mantenir un distanciament, encara que sigui dur perquè la feina és de contacte, però ens n’haurem d’estar una miqueta.