L’exdiputada de la CUP i activista, Mireia Boya, de 40 anys, acaba de publicar un llibre “Trencar el silenci” on explica la seva experiència com a diputada i com a membre de la direcció de la CUP.
El llibre, però, va més enllà de la vessant política i analitza també diferents aspectes de la seva vida personal com el masclisme que ha patit en primera persona i com va viure els moments finals de la vida de la seva mare. Entre aquestes confessions, Mireia Boya admet que fa un any i mig li van diagnosticar esclerosi múltiple.
Al llibre explica el procés del diagnòstic i com va començar tot. Així relata com un dia va arribar en taxi a l’hospital Clínic sense sentir-se les cames. Va estar cinc dies ingressada, li venien moltes preguntes al cap i diu que era incapaç de processar la informació que li estaven donant sobre la malaltia.
Mireia Boya ha estat entrevistada a RAC1 on ha explicat que després del diagnòstic ha canviat de vida, ha deixat la política activa i que des que ha fet aquest canvi no ha tingut més brots. L’activista també ha defensat que es legisli l’eutanàsia. “Haig de tenir dret a a saber com vull morir, sobretot si hi ha un futur de patiment”, ha dit.
Estic totalment d’acord amb poguer triar com i quan vols morir, es urgent legislar l’eutanàsia i no fer passar per patiments inhumàns a les persones que així ho decideixin.
Penso molt en tu,Mireia i estic d’acord amb tot el que penses i dius. Cuida’t per favor!
Te dono el meu soport
Estimada Mireia,tot el suport i força, no deixis de tenir-te cura que ets molt valuosa! Tant lúcida i propera, petonarro gran.
Molta força Mireia,tot el meu suport
Hola Mirèia.
Tbė jo comparteixo la teva idea d’ésser lliures, a l’hora de dir prou a un patiment estūpid.
Hi ha països on s’accepta aquesta decissiö individual i faciliten el pas a donar.
Abans, però, potser lluitar per veure si es pot vèncer la malaltia, amb canvis radicals d’alimentació, estil de vida, meditació…
Essent una malaltia autoimmune, potser fóra moment de canvi..
Escriu-me, si vols que en parlem més
Mentre, una forta abraçada
Moltes gràcies pel teu llibre, Mireia. Ens fa molt be a les dones. És urgentíssim que hi hagi una llei a favor de l’eutanàssia per poder decidir sobre el nostre futur.