La revisió dels criteris McDonald permetrà un diagnòstic més precoç de l’EM

Una nova actualització dels criteris McDonald per al diagnòstic de l’esclerosi múltiple (EM) introdueix canvis clau que permetran identificar la malaltia en fases més primerenques. La revisió, publicada a la revista The Lancet Neurology, ha estat liderada pel Dr. Xavier Montalban, director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat) i cap del grup de Neuroimmunologia Clínica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb la participació d’un ampli equip d’experts del Cemcat-Hospital Vall d’Hebron-VHIR.

L’actualització ha comptat amb la participació de la Dra. Mar Tintoré, el Dr. Jaume Sastre-Garriga, la Dra. Susana Otero, la Dra. Georgina Arrambide i el Dr. Alex Rovira, membres del Cemcat, els Serveis de Medicina Preventiva i de Neuroradiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i dels grups d’Epidemiologia i Salut Pública i de Neuroradilogia del VHIR.

Una actualització internacional després de set anys

Aquesta és la primera actualització dels criteris McDonald des del 2017 i és fruit d’un procés de consens internacional amb especialistes de 16 països. Bona part de l’evidència que ha fet possible aquest avenç prové de treballs desenvolupats al Cemcat, Hospital de la Vall d’Hebron i VHIR.  

Segons el Dr. Montalban, “els criteris McDonald 2024 són fruit d’un consens internacional per tal d’aconseguir un diagnòstic al més aviat possible. Això ens permet iniciar els tractaments en fases encara més primerenques de la malaltia, la qual cosa és essencial per reduir la discapacitat a mitjà i llarg termini”.

Novetats principals dels criteris McDonald 2024

• El nervi òptic com a nova localització anatòmica. Ara es considera la cinquena zona per demostrar la disseminació en l’espai, juntament amb les quatre ja establertes (periventricular, cortical o juxtacortical, infratentorial i medul·la espinal). Es tracta d’un canvi rellevant, ja que una quarta part de les persones amb EM presenten neuritis òptica com a primer símptoma.

• La disseminació en el temps deixa de ser obligatòria. Ja no cal demostrar que les lesions apareixen en moments diferents si hi ha biomarcadors clars al líquid cefalorraquidi o signes específics a la ressonància magnètica.

• Diagnòstic en pacients amb síndrome radiològicament aïllada (RIS). Persones sense símptomes, però amb lesions típiques a la ressonància magnètica podran rebre diagnòstic i iniciar tractament abans.

• Orientacions per a poblacions especials. Infants, adolescents, majors de 50 anys i persones amb factors de risc vascular, on el risc de diagnòstic erroni és més alt.

Cap a un diagnòstic biològic de l’esclerosi múltiple

Aquestes modificacions representen un canvi de paradigma en el diagnòstic de l’esclerosi múltiple. Per primera vegada, es proposa un marc diagnòstic únic per a totes les formes de la malaltia, tant recurrents com progressives.

Tal com destaca el Dr. Montalban: “estem avançant cap a un diagnòstic biològic de l’EM, com ja succeeix en altres malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson. Ja no caldrà esperar que apareguin nous símptomes clínics ni noves lesions a la ressonància per confirmar la malaltia. Podrem basar-nos en marcadors objectius que ens permetran actuar abans i millorar el pronòstic dels pacients”.