La disfàgia en l’esclerosi múltiple i l’estimulació elèctrica neuromuscular

La disfàgia és la dificultat per empassar-se líquids, sòlids i/o saliva. Pot ser causada per una malaltia neurològica que provoqui disfuncions de tipus motor, sensitiu o de reducció de l’activitat reflexa, com pot ser el cas de l’esclerosi múltiple.

Les conseqüències de la disfàgia són, tant en l’àmbit físic (risc d’ennuegament, pèrdua de pes, falta d’hidratació, infeccions d’orina, complicacions respiratòries…) com en l’àmbit social. Aquestes conseqüències arriben a provocar canvis en les relacions familiars i aïllament social.

Quina incidència té?

La disfàgia sovint passa desapercebuda. No obstant això, entorn del 75% de les persones amb EM que presenten una discapacitat important tenen problemes de deglució. Cal tenir en compte que, per a aquestes persones, fins a un 40% de les aspiracions són silents. És a dir, no es produeix tos durant l’ennuegament.

De la mateixa manera, fins al 15% de persones amb EM amb disfunció neurològica lleu presenten disfàgia orofaríngia (dificultat en transportar l’aliment des de la boca fins a l’estómac). La incidència augmenta amb la progressió de la malaltia i pot arribar a posar en perill la vida de la persona

Com podem tractar la disfàgia?

Un gran percentatge de persones amb esclerosi múltiple té disfàgia. Per tant, el seu tractament és necessari i imprescindible per evitar el risc d’ennuegament i aconseguir una deglució segura i eficaç.

Un gran percentatge de persones amb esclerosi múltiple  té disfàgia i, per tant, el seu tractament és necessari i imprescindible per evitar risc d’ennuegament i aconseguir una deglució segura i eficaç.

Per tal d’intervenir en les dificultades de deglució, el professional logopeda compta amb diferents eines. Algunes d’aquestes eines són orientar en la manera d’afavorir la deglució explicant les diferents viscositats dels aliments i educant en la dieta. També ensenyar l’ús de maniobres posturals i tècniques deglutòries que afavoreixen la deglució, i/o donar pautes en l’adequació de l’entorn i hàbits.

El/la logopeda disposa de la teràpia miofuncional, per fer un treball neuromuscular i altres tècniques com l’estimulació tèrmica / tàctil, que augmenten l’alerta al cervell quan les persones amb disfàgia comencen a empassar ajudant a desencadenar el reflex deglutori.

Estimulació elèctrica neuromuscular (NMES)

En els últims anys, el professional logopeda compta, a més de les teràpies convencionals, amb el sistema d’electroestimulació neuromuscular. Aquesta és una tècnica que es comença a utilitzar a partir dels anys 80.

Es tracta d’una eina usada com una teràpia complementària, no invasiva. Es basa en l’estimulació elèctrica neuromuscular (NMES). Permet activar la musculatura que es fa servir a l’hora d’empassar. Consisteix a aplicar sobre aquesta musculatura uns petits elèctrodes que envien impulsos elèctrics. D’aquesta manera s’aconsegueix la contracció d’aquestes estructures i millorant la seva mobilitat.

El sistema de electroestimulació neuromuscular (…) permet activar la musculatura que s’utilitza a l’hora d’empassar. 

A la vegada, aquests petits impulsos afavoreixen l’estimulació sensitiva, que augmenta, per exemple, la percepció de les restes de menjar o la saliva quan es queden a la boca o a la faringe. Segons les dificultats detectades a l’hora d’empassar es decidirà la col·locació més idònia dels elèctrodes. Així s’augmentarà l’eficàcia i seguretat en la deglució.

La rehabilitació

Tot i els beneficis de la NMES, la tasca més important en rehabilitació és millorar la funcionalitat del múscul. Això és impossible d’obtenir només amb aquesta tècnica. L’electroestimulació és, per tant, una magnífica eina per al tractament de la disfàgia, però en cap cas pot substituir tot el treball de logopèdia.

Autora: Mireia Aldevert, Logopeda en la Fundació Esclerosis Múltiple. Nº de col·legiada 08-0008. 

Referències

Guimaraes B, Furka a, Gonçalves R. Neuromuscular electrical Stimulation in the Rehabilitation of oropharyngeal dysphagia. Rev Soc Bras Fonoaudiol. 2010; 15 (4): 615- 21.

Guimaraes B, Guimaraes M. EletroEstimulação Funcional (EEF) Me Disfagia orofaríngea. Editorial Pulso; 2013.

Terré-Boliart R, Oriente-López F, Guevara-Espinosa D. Disfagia orofaríngea en pacientes Afectados de esclerosis múltiple. Rev Neuro 39: 707-710. 2004

Oriol, Núria: Disfagia y electroestimulación transcutánea (ETT). Blog de los estudios de ciencias de la salud. 2016

Crary M, Carnaby-Mann G, Faunce A. Electrical Stimulation therapy for dysphagia: descriptive results of two surveys. Dysphagia. 2007; 22 (1): 165-73.

Prosiegel M, Schelling A, Wagner-Sonntag E. (2004). Dysphagia and Multiple Sclerosis. Int MS J. 11: 22-31