La cadira de rodes, una solució més que una enemiga

“No vull acabar en una cadira de rodes” és una frase que habitualment passa pel cap de les persones amb esclerosi múltiple, que sovint desconeixen que gràcies als tractaments actuals cada vegada menys persones la fan servir.

L’ús”>Pensar que s’acabarà en una cadira de rodes en cap cas ajuda a les persones amb EM; no s’han d’avançar fets i, si arriba aquesta situació, cal ser positiu i acceptar les noves oportunitats que sorgeixen de portar una cadira de rodes. Hem de pensar en les seves avantatges: permet llargs desplaçaments, poder fer sortides i fomenta la independència de moviment.

Estigma i acceptació

No només existeix una por pel fet de perdre la mobilitat. Hi ha un estigma associat a l’ús de la cadira de rodes que ha estat creat de manera col·lectiva. El fet de sentir-se exclòs i aïllat de la resta fa que sigui més difícil acceptar la cadira de rodes i molts preferirien arriscar-se a caure o a fer-se mal que ser vistos utilitzant-ne una.
Així doncs, cal educar la societat, i els afectats d’EM, en la visió que tenen de la cadira de rodes, i poder comprendre el gran servei i ajuda tècnica que dona. Gràcies a la cadira de rodes es podran realitzar activitats que sense seria de tot impossible de fer. Així que si arriba el moment d’accedir a aquest suport tècnic, cal tenir molt en compte valorar els seus beneficis i deixar enrere els possibles desavantatges i estigmes socials.Viure el dia a dia sense pensar en el futur

El diagnòstic de l’EM comporta un futur incert. Però quan un es posa en el pitjor dels escenaris molt abans que es produeixin no estem vivint en el present. Cal afrontar els reptes tal com arriben, sense pensar en un futur molt llunyà o fer prediccions de coses que potser no s’arriben a materialitzar.

Recerca

Ningú vol patir l’EM amb una discapacitat que comporti l’ús de la cadira de rodes. Això no significa que no es puguin expressar les pors, però tampoc s’haurien d’alimentar. Les persones que utilitzen les cadires de rodes poden tenir por de perdre la independència o d’haver d’anar per un món que segueix sense posar les coses fàcils. Por de ser jutjades o estigmatitzades, abandonades per una societat que ignora les discapacitats. Però del que no s’ha de tenir mai més por és de la cadira de rodes així com tampoc se’n té del fisioterapeuta. Tant la cadira com el fisioterapeuta hi són per ajudar.

Accés al document original:

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!