José Palomo: ‘La vida m’ha donat molts cops però no em queda més remei que seguir endavant’

Té 41 anys i esclerosi múltiple diagnosticada des de 1997. A més de l’EM pateix una malformació i una malaltia que li impedeix tenir sensibilitat a mans i peus. Vidu des de fa un any mira de tirar endavant enmig de tantes adversitats. L’ajuden la família i el futbol i concretament el club que presideix, el Racing Vallbona Club de Futbol.

-Com va anar que li diagnostiquessin esclerosi múltiple?

-Va ser el 1997. Vaig començar amb marejos i més endavant vaig començar a tenir problemes de visió. Em van fer moltes proves. Al principi es pensaven que havia tingut un infart al cerebel però després em van dir que tenia esclerosi múltiple. El que passa és que jo ja havia tingut altres problemes de salut perquè l’any 1995 em van operar d’una malformació i la recuperació va ser llarga. O sigui que ja tenia un passat.

-Sabia què era l’esclerosi múltiple?

-No.

-Com s’ho va prendre?

Va ser un gran pal. Em van diagnosticar just abans de casar-me. No sabia com explicar-li a la que llavors era la meva nòvia, perquè ella ja havia passat al meu costat l’operació de la malformació i la recuperació. Va ser un cop molt dur per tots dos.

-Treballava?

-Havia treballat a la fusteria del meu pare. Però després de la malformació vaig deixar-ho. Quan em van diagnosticar esclerosi múltiple va quedar clar que ja no podria continuar fent de fuster perquè no podia fer esforços i vaig buscar feina en un pàrquing. Després, vaig canviar i vaig fer d’administratiu fins el 2011, quan vaig tenir un brot molt fort. Llavors ja em van dir que no podria treballar.

-Vostè jugava a futbol abans del diagnòstic?

-La meva vida sempre ha sigut el futbol. Visc en un barri de Barcelona molt humil i molt petit, que és Vallbona, i que no té gaire de res però té un camp de futbol i sempre estem al camp. El meu pare també sempre estava lligat al futbol i quan vaig néixer de seguida em va fer soci del Racing Vallbona Club de Futbol. Tinc el número 5 de soci.

-I com va fer el salt de jugador a president del Racing Vallbona C.F.?

-Va ser com per casualitat. Al 2009, la directiva que hi havia va plegar. Es van convocar 2 cops eleccions i no es presentava ningú. Era una llàstima perquè era un camp que es perdia i el Racing Vallbona és una entitat del 1965. Per això, ens vam ajuntar una colla d’amics i vam dir que això no podia ser, que no es podia perdre. La gent ja no volia anar al camp perquè era un camp de sorra. Vam unir-nos, vam fer una junta i em va tocar a mi ser president. Avui tenim un camp de gespa, anem líders i pujarem de categoria.

-I a més el seu club ha fet una acció solidària a benefici de l’esclerosi múltiple. Com va anar?

-Va sortir dels jugadors veterans que van participar en un torneig solidari i em van comentar de fer un torneig però jo no sabia que també volien que fos solidari. Em vaig pensar que era un torneig normal. Quan em vaig assabentar que era solidari, ja vaig dir que em semblava perfecte i quan vaig saber que era per l’esclerosi múltiple encara millor. Em va agradar perquè aquest era un tema que ja teníem parlat amb la meva dona abans que morís i amb aquesta iniciativa els jugadors li han donat continuïtat.

-Vostè té 2 filles, com conviuen amb la seva malaltia?

-Tenen 9 i 12 anys i m’ajuden molt. Entenen la malaltia. Les meves filles han sortit a la seva mare. La meva dona es dedicava professionalment a cuidar avis però a més a més, sempre estava ajudant a la gent i tenint cura de tothom. Organitzava recollides d’aliments per a les persones necessitades… Les meves filles han mamat tant aquesta vessant solidària com també la part del futbol. Totes dues són sòcies del Racing Vallbona C.F.

-Com està de salut?

-Estic bé des de fa un temps. Vaig a les revisions que em toquen i sembla que estic estable. Camino amb bastó, que m’ha ajuda a moure’m i ha evitat que caigui moltes vegades. Ara m’agradaria tornar a fer rehabilitació perquè quan n’he fet m’ha ajudat molt.

-Però està bé?

-La vida m’ha donat molts cops però no em queda més remei que seguir endavant. El que no vull és quedar-me a casa pensant en la meva viduïtat o en les meves malalties. M’agrada anar al futbol, pensar en el Racing Vallbona, acompanyar a les meves filles que van als concerts. Jo també hi vaig, m’he comprat una cadireta per poder seure.

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!