Inflar un globus pel restrenyiment de l’esclerosi múltiple

La defecació és el procés pel qual s’eliminen els excrements. Aquest procés té lloc quan l’excrement arriben a la part més llunyana del tub digestiu, formada pel recte i anus, si el moment i el lloc són adequats.

Quan defequem, hi participen diverses parts del cos. La musculatura del sòl pelvià, específicament el múscul puborrectal, es relaxa per redreçar el canal anal i fer més fàcil així el pas de l’excrement. La força que empeny la defecació està causada per la contracció del diafragma i dels músculs de la paret abdominal que permeten expulsar l’excrement fora del cos a través de l’esfínter obert.

La inspiració forçada en el restrenyiment funcional

El restrenyiment crònic és un problema que pot aparèixer a l’esclerosi múltiple i que consisteix en una disminució de la freqüència de defecació, amb excrements massa dures i difícils d’expulsar. Això disminueix la qualitat de vida de les persones amb restrenyiment.

Si es descarten signes d’alarma d’alguna malaltia, o factors de risc com prendre medicaments que puguin causar-ho, podem considerar que ens trobem davant d’un restrenyiment crònic funcional.

El restrenyiment crònic funcional inclou els trastorns següents:

• Estrenyiment idiopàtic: no es coneix quina és la causa de base.
• Estrenyiment per trànsit lent: el recorregut del material residual s’allarga provocant excrements durs difícils d’eliminar.
• Defecació obstructiva: el moment de l’expulsió de la femta es complica a causa d’un problema:
  • d’origen anatòmic: prolapses (òrgans despresos) o descens excessiu del sòl pelvià no oferint el contra-suport necessari per al pas de la femta pel canal anal.
  • d’origen funcional: incapacitat de coordinar els músculs abdominals i els del sòl pelvià per evacuar l’excrement.

Exercici de respiració amb globus pel restrenyiment

El tractament del restrenyiment crònic pot incloure recomanacions sobre modificar l’estil de vida de la persona amb esclerosi múltiple. Alguns exemples són:

• Fixar un horari regular per a la defecació.
• Disposar del temps necessari per defecar.
• Augmentar la ingesta de líquids juntament amb una dieta rica en fibres.
• Aprofitar el reflex gastrocòlic després dels àpats: en arribar a l’estómac buit, els aliments poden provocar moviments al tracte gastrointestinal que ajudin a defecar.
• Adoptar postures que facin més fàcil defecar: a la gatzoneta amb l’ús d’un tamboret sota els peus.
• No intentar impedir el desig de defecar.
• Realitzar exercici adaptat a l’estat físic de la persona de manera regular.

En el cas de la defecació obstructiva d’origen funcional, on l’objectiu principal és aconseguir coordinar la contracció abdominal i la relaxació dels esfínters al moment de la defecació, es recomana un exercici respiratori fàcil de fer. Aquest exercici haurem de practicar-lo diverses vegades al dia per integrar-lo correctament i aplicar-lo en el moment de la defecació en posició de gatzoneta.

L’exercici consisteix a fer una espiració forçada que aconseguirem expulsant l’aire per la boca mentre arrufem els llavis o mentre inflem un globus. Aquest exercici respiratori cal fer-ho en intentar defecar i aconseguirem provocar la contracció del múscul abdominal i la relació de l’esfínter, alliberant així la pressió de l’abdomen i facilitant l’expulsió de la femta.

Autora: Glòria Yaya Tur, Fisioterapeuta. Número de col·legiada 2.419

Referències

H. Flores-Moreno, I. Santaella-Leiva, M.I. Méndez-Sánchez. Técnicas diagnósticas en el estreñimiento crónico del adulto. Enfoque práctico. RAPD Online. 2019; 42(2):62-70

Guil Soto A, García de Paso Mora J. Manejo práctico del estreñimiento crónico. Primer escalón terapéutico. RAPD Online. 2019;42(6):428-31.

Pérez Aisa Á. Errores en el manejo terapéutico del estreñimiento crónico del adulto. RAPD Online. 2020;43(1):19-23. DOI: 10.37352/2020431.2

Ramos-Clemente Romero MT, Calle Gómez A, Viejo Almanzor A, Soria de la Cruz MJ. Disinergia defecatoria. RAPD Online. 2018;41(2):78-83.