Higiene postural i ergonomia per a persones cuidadores en mobilitzacions i transferències bàsiques

El 30% de les persones amb esclerosi múltiple requereixen atenció a causa de la seva discapacitat i el 80% de l’atenció, la proporcionen persones cuidadores informals no remunerades. La persona cuidadora mitjana té una relació cònjuge/parella amb la persona amb EM i ofereix més de 4 hores diàries d’atenció durant molts anys. La naturalesa física, emocional i intensiva del temps de dedicació sovint perjudica la salut física i emocional de la persona cuidadora. El personal professional de neurorehabilitació ha de ser conscient de l’alt risc de càrrega per aquestes persones, avaluar les seves necessitats i crear intervencions adequades que ajudin a minimitzar-la.

El 80% de les atencions a persones amb EM, les ofereixen persones cuidadores informals no remunerades.

Un dels aspectes més delicats de l’atenció i la cura de les persones amb discapacitat és la seva mobilitat. D’una banda, és fonamental per a la salut de la persona amb EM per l’important risc que suposa la manca de mobilitat a les articulacions, la pell, la circulació i, fins i tot, la digestió i la respiració. D’altra banda, cal fer les mobilitzacions correctament per garantir el benestar de la persona que està cuidant. Una postura dolenta o un mal moviment a l’hora de fer una maniobra amb una persona amb dificultats de mobilitat, pot ser l’origen d’un problema de salut per a la persona cuidadora.

Higiene postural de la persona cuidadora

És important aprendre a realitzar correctament les mobilitzacions i transferències, ja que en cas contrari podem provocar lesions a la persona cuidada, però també hi ha risc de danyar el nostre propi cos. Per això, és important l’ús adequat dels nostres mecanismes corporals, de manera que ens ajudin i facilitin la nostra activitat.

La musculatura més potent del cos és la de les cames. Aquests músculs són els que ens mantenen drets, els que ens ajuden a pujar i baixar escales, els que carreguen tot el pes del cos i els que més actuen quan mobilitzem o traslladem a una altra persona. A més, convé recordar que hi ha dues zones susceptibles de lesió a les persones cuidadores que realitzen aquestes accions, com la zona cervical i la lumbar.

Depenent de quin moviment s’hagi de fer, haurem d’adoptar unes tècniques o unes altres, però sobretot cal recordar la posició prèvia a la mobilització:

• Esquena dreta, recta.
• Abdomen en contracció, col·locant bé la pelvis.
• Cames separades per tenir bona base de sustentació, peus ben recolzats avançant-ne un en direcció al moviment.
• Flexió de malucs i genolls, per carregar el pes amb la musculatura de les cames, sobretot amb els quàdriceps.
• Bona premsa manual, és a dir, agafar fermament amb les mans (no només utilitzant els dits, sinó tot el palmell de la mà).
• Contacte ocular constant amb la persona per evitar caigudes, detectar gestos d’esforç o de dolor.

La persona a mobilitzar ha d’estar tan propera com sigui possible al nostre cos i, respecte a l’altura del llit, és ideal que permeti tenir cura sense doblegar l’esquena (aproximadament, a l’altura del maluc). Cal evitar en tot moment que la persona utilitzi el nostre coll com a punt de subjecció.

Mobilitzacions i transferències

És important saber com podem ajudar correctament una persona a moure’s quan no ho pot fer de manera independent.

• Mobilitzacions: Són moviments que es realitzen sobre una mateixa superfície, implicant canvis de posició o de situació, com canviar de posició al llit o corregir la postura quan la persona està asseguda.
• Transferències: Són moviments que impliquen passar d’una superfície a una altra, com passar del llit a la cadira de rodes o de la cadira al cotxe.

Perquè qualsevol mobilització o transferència resulti més fàcil i per evitar lesions cal tenir en compte el següent:

• Abans de fer la mobilització o transferència, confirmar que és l’adequada i que no està contraindicada.
• Conèixer les capacitats i el grau de col·laboració de la persona que mobilitzarem o transferirem.
• Comunicar-se amb la persona a mobilitzar perquè l’acció sigui coordinada. Abans de realitzar qualsevol mobilització o transferència, és imprescindible informar la persona de la maniobra que es realitzarà i dels seus passos i demanar-ne la col·laboració activa.
• Frenar el llit o la cadira de rodes abans de fer la mobilització o transferència.
• A l’hora de fer transferències en què es mogui el tronc de la persona, procurar que miri cap al pit, per tal de flexionar el coll i no provocar cap lesió.
• S’ha de buscar el màxim contacte del palmell de la mà, evitant fer massa pressió amb els nostres dits i fer mal.
• Usar recursos tècnics per fer les transferències més còmodes: taules, disc giratori o diferents menes de grua. En molts casos, redueixen considerablement l’esforç de la persona cuidadora.
• Realitzar les maniobres a una velocitat adequada, evitant fer-les de forma brusca.

És important promoure l’autonomia. Així, sempre hem de propiciar la participació activa més gran possible de la persona, donant només l’ajuda necessària per permetre-li realitzar l’acció. Cal evitar caure en l’error de fomentar una actitud cada cop més passiva en la persona, encara que es vulgui estalviar temps.

Referències:

• Hillman L. Caregiving in multiple sclerosis. Phys Med Rehabil Clin N Am. 2013 Nov;24(4):619-27. doi: 10.1016/j.pmr.2013.06.007. PMID: 24314680.
• Silvia C. y cols. An ergonomic comparison between mechanical and manual patient transfer techniques, 2002, Work, 19(19-34).
• Dotte, Paul. (1999): Método de manutención manual de los enfermos. Ergomotricidad en el ámbito sanitario, generalidades y educación general específica (Tomo I. 5ª edición). Barcelona: editorial Springer-Verlag Ibérica, D.L.
• Dotte, Paul. (1999): Método de manutención manual de los enfermos. Ergomotricidad en el ámbito sanitario. Aplicaciones clínicas (Tomo II. 2ª edición). Barcelona: editorial Springer-Verlag Ibérica, D.L.
• Guía práctica para cuidadores. Federación de asociaciones de esclerosis múltiple de Andalucía. Fedema.
• Guía “Cuidando EM”. Asociación de esclerosis múltiple onubense.

Escrit per Noemi Martínez Lerín, fisioterapeuta de la Fundació Esclerosi Múltiple