Estratègies per afrontar la manca de desig sexual

Un dels símptomes que més poden pertorbar la vida en parella de les persones que pateixen esclerosi múltiple és una davallada del desig sexual. Malgrat això, el cos és capaç de gaudir de la resposta sexual i de l’orgasme, però és imprescindible encarar-ho d’una manera diferent.

Un dels exercicis que cal practicar per combatre aquest problema és mantenir un contacte físic constant amb la parella, encara que aparentment sigui menys necessari. Algunes parelles afectades expliquen que sovint s’abstenen de qualsevol mena de contacte físic, per por a que desemboqui en una relació sexual. Els especialistes assenyalen que això és un error i que, en aquest sentit, el contacte és més important que mai.
Quan hi ha manca de libido, és important aprendre novament quins són els contactes que condueixen al plaer, a través dels petons, les carícies o qualsevol altre gest que els membres de la parella prefereixin. Els experts consideren que aquest exercici és com elaborar un “mapa del cos”.
És recomanable que es practiqui per torns, és a dir, que en cada moment un membre de la parella estigui concentrat exclusivament en un dels dos aspectes: oferir plaer o rebre’l, suspenent momentàniament l’interès en l’altre aspecte. La persona que rep el plaer no ha de tenir cap reserva en donar instruccions (verbals o gestuals) per potenciar-lo. D’aquesta manera, quan la libido és menor del que és habitual cobren importància els aspectes més sensuals de la parella, sense que això impliqui sempre el contacte genital.
Mèdicament, el sistema nerviós d’una persona afectada per l’EM està preparat per respondre a estímuls sexuals, però és important tenir en compte que, en aquesta fase, no hi hagi cap pressió per arribar al coit.
De fet, hi pot haver una resposta plaent fins i tot quan no hi ha un fort desig sexual. El paper de la parella és, per tant, fonamental, ja que haurà de prendre la iniciativa en diverses ocasions. A continuació oferim algunes directrius per millorar la vida sexual en l’EM:
  • Practicar el contacte físic diversos cops a la setmana.
  • Evitar el contacte genital durant la primera setmana per reduir la pressió.
  • Dedicar l’exercici a l’estimulació i la comunicació de plaers sensuals, sense esforçar-se ni obsessionar-se per arribar a l’orgasme.
  • Per a les dones, es recomana l’exercici de Kegel de fons pelvià, ja que potencia la resposta sexual femenina. Es tracta de comprimir i afluixar alternativament i de manera repetida el múscul que inicia i atura el flux urinari, unes vint vegades al dia.
Font d’informació: Relationships and intimacy. Multiple Sclerosis International Federation (MSIF), 2013 [accés: 11 d’abril de 2013]. Disponible a: https://www.msif.org/living-with-ms/relationships-and-intimacy/
Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!