Espasticitat i espasmes en l’esclerosi múltiple

Les persones amb espasticitat descriuen els seus músculs com rígids, pesats i difícils de moure. Quan l’espasticitat és severa, pot ser molt difícil doblegar una extremitat. Un espasme és un augment de la tensió o una contracció involuntària sobtada d’un múscul.

Entre el 60% i el 90% de les persones amb esclerosi múltiple presentaran espasticitat en algun moment de la seva vida. En alguns casos, aquest símptoma només s’experimenta de manera ocasional. En canvi, en altres pot afectar les activitats diàries i la qualitat de vida.

Encara que qualsevol múscul es pot veure afectat, els espasmes a les cames i l’espasticitat en els braços, cames o tronc i esquena són els més comuns. L’espasticitat i els espasmes poden variar de lleus a severs al llarg del temps, fins i tot en el transcurs d’un mateix dia.

Què és l’espasticitat i com es genera?

Per entendre el símptoma de l’espasticitat cal conèixer dos conceptes bàsics: “inhibició recíproca” i “arc reflex d’estirament”.

La inhibició recíproca és un mecanisme que ens permet realitzar els moviments de manera normal i amb facilitat. En un moviment simple, com ara la flexió d’un braç, contraiem el bíceps i, al mateix temps, relaxem el tríceps. La relaxació del tríceps, que és el múscul contrari al bíceps, té lloc gràcies a la inhibició recíproca.

D’altra banda, l’arc reflex d’estirament, és un mecanisme de defensa del cos davant un estirament excessiu del múscul. Gràcies a aquest, si un múscul s’estira en excés, es contrau de forma reflexa, evitant així una lesió muscular o articular.

L’esclerosi múltiple pot alterar aquests mecanismes: sovint la inhibició recíproca disminueix, el que fa que el múscul contrari a un moviment no es relaxi. D’altra banda, l’arc reflex d’estirament augmenta, de manera que el múscul es contrau amb facilitat davant de qualsevol moviment voluntari.

Tot això resulta en un augment de to muscular i una pèrdua de coordinació que dificulta el moviment, que és el que coneixem com espasticitat.

Símptomes associats a l’espasticitat

L’espasticitat i els espasmes poden anar acompanyats de:

• Dolor: pot sentir-se una espècie d’estrebada muscular al voltant de les articulacions o un episodi prolongat de rampes. De vegades, pot afectar la manera en què ens asseiem o estirem. Fer estiraments pot ajudar a controlar aquests símptomes.
• Debilitat: les lesions de l’esclerosi múltiple poden provocar que alguns músculs estiguin rígids i altres febles en la mateixa extremitat. Si eliminéssim l’espasticitat completament, només hi quedaria la debilitat, la qual cosa faria més difícil el moviment. Una avaluació per part d’un fisioterapeuta ajudarà a identificar si la rigidesa en una extremitat facilita o no un moviment.
• Clonus: és un moviment repetitiu, cap amunt i cap avall, sovint vist com un colpejament constant del peu. Per reduir els efectes, podem variar la postura o posició que està provocant aquest moviment involuntari.

Abordatge de l’espasticitat i els espasmes de l’esclerosi múltiple

Per prevenir i combatre l’espasticitat, un factor clau és mantenir-se flexible. La millor manera és incorporar, amb l’ajuda d’un fisioterapeuta, una rutina diària d’estiraments. També és important revisar la postura quan estem drets, asseguts o estirats.

Hi ha diferents tècniques de fisioteràpia dirigides a controlar l’espasticitat. Aquestes tècniques inclouen, per exemple, mobilitzacions articulars, educació en transferències correctes, hidroteràpia, tractament postural, reeducació de les activitats de la vida diària i de la marxa. Si és necessari, un terapeuta ocupacional pot aconsellar sobre elements de suport com seients adaptats o coixins per millorar la posició per dormir.

És imprescindible, abans d’aplicar qualsevol tècnica o tractament, haver resolt o solucionat els factors desencadenants (també anomenats espines irritatives) que poden empitjorar els símptomes. Aquests són:

• Altres símptomes de l’esclerosi múltiple, com problemes intestinals, vesicals o presència de dolor.
• Altres afeccions de la salut, com una infecció o una ungla encarnada.
• Factors externs, com roba ajustada o massa calor o fred.

Controlant els factors desencadenants, mantenint una bona postura i incorporant els estiraments i altres recomanacions terapèutiques en la rutina diària es poden reduir els efectes de l’espasticitat.

Totes aquestes indicacions es combinen amb tractaments farmacològics específics, mitjançant els quals es tracta de reduir la rigidesa sense reduir la força en un múscul. Entre els medicaments que se solen receptar hi ha el baclofèn o la gabapentina. D’altres són la tizanidina, el dantrolè, la pregabalina, el diazepam i el clonazepam.

El metge valorarà quin tipus de fàrmac és el més adequat. L’ajust de la dosi ha de ser supervisada de forma exhaustiva i s’ha de comptar amb la participació activa de la persona amb esclerosi múltiple per tal de trobar la dosi més adequada i aconseguir així els efectes desitjats. El tractament, generalment, comença amb una dosi baixa i augmenta gradualment fins que s’obtenen aquests resultats.

També és important considerar quin és el millor moment del dia per prendre’ls. Així, si es tenen dificultats per aixecar-se, rentar-se i vestir-se, el més adequat serà prendre el tractament de 10 a 20 minuts abans de llevar-se. Si, per contra, es necessita certa rigidesa a les cames per sortir del llit de manera segura, és possible que sigui més recomanable prendre-ho després d’haver-se aixecat.

Referències

Spasticity and spasms. Multiple sclerosis trust

E. García Díez. Fisioterapia de la espasticidad: técnicas y métodos. Fisioterapia 2004;26(1):25-3