Esclerosi múltiple: com reconèixer els primers símptomes

A vegades comença amb un lleu formigueig, d’altres amb una visió borrosa. Els primers símptomes de l’esclerosi múltiple poden semblar poc importants, però detectar-los a temps és clau per millorar el pronòstic i la qualitat de vida.

Què és l’esclerosi múltiple?

L’esclerosi múltiple (EM) és una condició del sistema nerviós central que fa que el sistema immunitari reaccioni contra la beina de mielina, una capa que protegeix les fibres nervioses. Quan aquesta protecció es veu afectada, la comunicació entre el cervell i la resta del cos es pot interrompre. Amb el temps, això pot generar canvis físics, cognitius o emocionals, que varien molt d’una persona a una altra.

Tot i que les causes exactes de l’EM no es coneixen del tot, s’hi relacionen factors genètics i ambientals. També s’ha observat una possible connexió amb la infecció prèvia per alguns virus, com el virus d’Epstein-Barr.

Com comença l’EM: senyals

En la majoria dels casos, els primers símptomes de l’esclerosi múltiple apareixen entre els 20 i els 40 anys, tot i que poden presentar-se abans o després. Algunes persones noten els primers signes de manera sobtada; altres, de forma més gradual.

En tots els casos, identificar quins són els primers símptomes de l’esclerosi múltiple és clau per accedir a un seguiment mèdic, fer les proves necessàries i iniciar el procés d’adaptació amb més eines i seguretat.

Canvis en la visió

Un dels primers senyals més habituals són els canvis visuals. La visió pot tornar-se borrosa, doble o es pot perdre parcialment en un ull. També pot aparèixer dolor en moure’l. Aquests signes poden indicar una inflamació del nervi òptic, coneguda com a neuritis òptica.

Són símptomes que a vegades es confonen amb el cansament o l’estrès, però si es repeteixen o duren diversos dies, és recomanable comentar-ho amb professionals de la salut.

Sensacions estranyes al cos

Moltes persones amb EM expliquen que van començar notant una sensació de formigueig o entumiment, especialment a la cara, els braços, les cames o el tronc. També pot aparèixer una sensació de corrent elèctric que recorre l’esquena quan es doblega el coll, coneguda com a signe de Lhermitte. Aquestes sensacions poden desaparèixer per si soles, però si reapareixen o es combinen amb altres canvis, poden ser una pista important.

Fatiga i debilitat muscular

La fatiga és un dels símptomes més comuns en les primeres fases de l’EM. No es tracta d’un cansament habitual, sinó d’una sensació intensa d’esgotament que no millora amb el descans. Sovint, apareix sense una causa clara i pot afectar activitats quotidianes com treballar, cuinar o caminar.

També pot aparèixer debilitat a una cama o un braç, cosa que dificulta els moviments habituals. Quan la fatiga i la debilitat es combinen, poden afectar de manera significativa la qualitat de vida.

Problemes d’equilibri i mareigs

Les dificultats per caminar de manera estable, els mareigs o el vertigen són altres símptomes que poden aparèixer a l’inici. Això pot passar quan les zones del cervell responsables de la coordinació es veuen afectades.

Aquestes sensacions poden augmentar quan fa calor o quan la persona està cansada, i poden interferir en tasques quotidianes com pujar escales o caminar en línia recta.

Canvis en la concentració, la memòria i l’estat d’ànim

A les primeres etapes també poden aparèixer petits canvis en la capacitat de concentració o memòria. Pot costar mantenir l’atenció o recordar dades senzilles. Algunes persones amb EM noten també canvis en l’estat d’ànim, amb moments d’irritabilitat, tristesa o ansietat.

Tot i que aquestes alteracions poden semblar lleus, formen part de l’experiència d’algunes persones amb EM des del començament.

Alteracions urinàries o intestinals

Un altre possible símptoma inicial és la dificultat per controlar la bufeta. Pot aparèixer una necessitat urgent d’orinar, dificultat per començar o acabar de buidar la bufeta, o petites pèrdues involuntàries. També pot haver-hi canvis en el ritme intestinal, com el restrenyiment. Tot i que no sempre s’associen a una condició neurològica, aquests signes poden aportar informació clau en el diagnòstic de l’EM.

Quan cal consultar?

És important buscar orientació mèdica si es presenten diversos d’aquests símptomes de manera persistent o recurrent, especialment si apareixen en diferents parts del cos o sense una causa clara.

El procés diagnòstic inclou l’exploració neurològica, proves d’imatge com la ressonància magnètica i, si cal, proves complementàries com la punció lumbar o els potencials evocats. Explicar detalladament tots els símptomes viscuts —fins i tot els que han desaparegut— pot ajudar molt a orientar el diagnòstic.

Viure amb EM comença per comprendre què passa

Conèixer els símptomes d’inici de l’esclerosi múltiple permet fer un primer pas cap a l’adaptació. Com més aviat es detecta, més aviat es pot començar a actuar, acompanyar i planificar.

Això pot traduir-se en més autonomia, millor qualitat de vida i accés a recursos d’informació, acompanyament i suport emocional. Conèixer la pròpia situació ajuda a conviure amb l’EM d’una manera activa, sense renunciar als projectes vitals ni a l’esperança. Però comprendre-la i detectar-la a temps pot marcar una gran diferència en com es viu.

Referències:

 

 

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!