Incontinencia fecal en personas con esclerosis múltiple

A la bibliografia s’observa que la prevalença d’aquest símptoma és molt variada en funció de la definició que empra cada autor. Alguns autors afirmen que, durant el curs de la malaltia, fins al 70% de les persones afectades d’esclerosi múltiple pateix algun episodi d’alteració intestinal en forma d’incontinència fecal [1]. La veritat és que no existeix un tractament únic eficaç per pal·liar aquest símptoma i la investigació sobre això és encara molt limitada. Les recomanacions que s’ofereixen s’han establert sovint sobre la base del mètode d’assaig-error [2]. Des de l’àrea d’infermeria de l’Hospital de Dia de Reus “Mas Sabater” es realitzen intervencions per millorar aquest trastorn.

L’objectiu del tractament és evitar els episodis d’incontinència fecal, aconseguint un patró intestinal regular i millorant així la qualitat de vida de la persona afectada.

La intervenció s’inicia amb una entrevista d’infermeria en què es recull tota la informació referent al patró intestinal. Posteriorment, en els casos en què existeix simptomatologia, es fa un diari de deposicions i es calibra el cas segons l’escala de gravetat de la incontinència fecal [3]. A continuació, s’estableix un programa de reeducació intestinal en què es duran a terme les següents intervencions:

• Aplicació de la tècnica del buidatge programat. L’objectiu és regular el patró intestinal establint una rutina horària i anticipant-se a les possibles fuites. Es recomana la utilització del reflex gastrocòlic i de l’estimulació rectal, tenint en compte el patró premòrbid.
• Educació sanitària per ensenyar la tècnica del massatge abdominal i la maniobra de Valsalva, que consisteix en exhalar aire amb la glotis tancada o amb la boca i el nas tancats.
• Modificacions dietètiques, amb l’objectiu de restringir els aliments irritants que poden incrementar la incontinència fecal (cafeïna, alcohol, begudes amb gas, nou moscada, etc.).
• Modificacions dietètiques per retardar el buidat gàstric i controlar la consistència de la femta. Introducció de suplements amb fibra soluble. La trobem, principalment, al segó de civada, arròs, cigrons, albergínies, pastanagues, pa, puré de poma, iogurt, etc. Es retiren de la dieta els aliments que puguin produir intolerància.
• Valoració del tractament farmacològic amb agents formadors de massa, amb l’objectiu d’incrementar el volum dels excrements i afavorir-ne la contenció. Poden arribar a emprar-se fibres sintètiques i laxants sota control mèdic.
• Prescripció d’obturadors anals en aquells casos en què no existeixi to a l’esfínter anal.

Els resultats de la intervenció es valoren a través dels canvis reflectits a l’escala de gravetat de la incontinència fecal i de la realització de les deposicions cada dia. Segons la nostra experiència, les intervencions realitzades des de l’Hospital de Dia per millorar la clínica han estat molt efectives i s’ha observat una millora objectiva en el patró eliminatori i una minimització dels episodis de fuites en casos clínics lleus o moderats. Autora: Cinta Zabay Neiro, diplomada en Infermeria i infermera de l’Hospital de Dia de Reus “Mas Sabater” de la Fundació Esclerosi Múltiple. Fonts d’informació: 1. Chia YW, Fowler CJ, Kamm MA, Henry MM, Lemieux MC [et al]. Prevalence of bowel dysfunction in patients with MS and Bladder dysfunction. Journal if Neurology. 1995; 242 (2) :105-8. 2. Coggrave M, Wiesel PH, Norton C. Tractament de la incontinència fecal i del restrenyiment en adults amb malalties neurològiques centrals (Revisió Cochrane traduïda). La Biblioteca Cochrane Plus. 2008; número 3. Disponible a: http://www.update-software.com. (Traduïda de The Cochrane Library, Issue. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd). 3. Jorge JMN, Wexner SD. Etiology and management of fecal incontinence. Dis Colon rectum. 1993; 36: 77-9. 4. Nusrat S, Gulick I, Levinthal D, Bielefeldt K. Anorectal dysfunction in Multiple Sclerosis: a systematic review. ISRN Neurol. 2012.