Els massatges com a teràpia per a l’esclerosi múltiple

En tractar-se d’un dels tractaments corporals més comuns arreu del món, hi ha una gran varietat de tipus de massatges. El més habitual és el massatge suec, que combina tècniques manuals tradicionals com moviments ràpids, profunds, circulars, compressius, etc. D’altra banda, el bany terapèutic amb aigua calenta no és recomanable per a les persones amb EM ja que pot agreujar alguns símptomes, com la sensació de fatiga o la debilitat de les cames. En canvi, els banys amb aigua freda estan indicats per reduir l’espasticitat. Tenint en compte tot això, quin tipus de massatges són aconsellables en cada cas?

Els massatges no tenen cap efecte en el desenvolupament de l’EM, però sí poden ajudar a reduir l’estrès, induir a la relaxació i millorar alguns símptomes concrets.

Un estudi realitzat l’any 1998 va observar l’impacte dels massatges en persones amb EM i va concloure que aquesta teràpia suposava tres millores principals:

• Reducció de l’ansietat i la depressió.
• Millora de l’estat d’ànim i l’autoestima i, a la vegada, del funcionament social.
• Millora de la deambulació i del funcionament físic.

En aquest sentit, s’ha observat que els massatges repercuteixin en la prevenció i alleujament dels següents símptomes de l’EM:

• Espasticitat. Els massatges poden ser útils per relaxar els músculs i millorar el ventall d’exercicis de moviment del pacient.
• Dolor. Els massatges poden reduir la inflamació i millorar la mobilitat dels teixits, la qual cosa disminueix el dolor. A la vegada, poden fer que l’afectat es relaxi i, per tant, també senti menys dolor.
• Circulació. Si una persona amb EM pateix mala circulació, els massatges poden augmentar el flux sanguini i, així, millorar aquest símptoma.
• Úlceres per pressió. Els massatges poden ajudar a prevenir l’aparició d’úlceres per pressió, però no s’han de realitzar si es presenten úlceres o àrees enrogides per inflamació.

Tot i que s’han detectat millores en aquests símptomes, sempre s’ha de consultar el metge o fisioterapeuta abans de sotmetre’s a un massatge, ja que cada pacient presenta característiques molt diferents i els massatges poden ser perillosos i negatius en alguns casos:

• Edema. Segons la causa de l’edema, és possible que un massatge suau sigui útil, per exemple, si és degut a la immobilitat. En el cas dels edemes, s’utilitza la tècnica de drenatge limfàtic.
• Osteoporosi. Els massatges poden ser perillosos en el cas de les persones que pateixen osteoporosi i que, per tant, tenen els ossos fràgils i són més susceptibles de patir fractures. En el cas dels massatges antiestrès o descontracturants, haurien d’estar molt mal fets per tenir perill de fractura.
• Pacients amb úlceres o engrandiment del fetge o de la melsa.
• Persones que pateixen lesions recents o han estat diagnosticades de càncer, artritis o malalties cardíaques.
• En el cas de les dones embarassades. En concret, els massatges estan contraindicats els tres primers mesos d’embaràs. Els següents mesos es poden realitzar, però en posició asseguda per evitar compressions abdominals en llitera.
• En el cas de presentar hematomes en la zona del massatge, deguts principalment a les caigudes freqüents que poden patir les persones amb EM.

En el moment de fer-se un massatge és molt important trobar un bon professional qualificat en les tècniques que es realitzaran. Enllaç al document original: Massage and Bodywork. National Multiple Sclerosis Society (MS), 2014 [accés: 12 de maig de 2014]. Disponible a: http://www.nationalmssociety.org/Treating-MS/…