El Trastorn Afectiu Estacional i l’Esclerosi Múltiple: quina relació tenen

Les alteracions de l’estat d’ànim que es vinculen a l’esclerosi múltiple, els canvis que poden produir-se en el cervell i la falta d’exposició solar pròpia de les estacions fredes poden provocar el conegut com a Trastorn Afectiu Estacional (TAE).

Què és el Trastorn Afectiu Estacional

Es coneix com a Trastorn Afectiu Estacional (TAE) a la classe de depressió que acostuma a aparèixer en les estacions de tardor i hivern. D’acord amb l’Associació Americana de Psiquiatria, es considera una subcategoria de la depressió clínica i és més freqüent en dones i en persones que viuen més allunyades de l’equador.

En general, s’estima que l’escurçament dels dies i la reducció de la llum solar poden generar una alteració química en el cervell que derivi en símptomes depressius. Aquest desencadenant vincula el TAE amb alguns efectes de l’esclerosi múltiple, com les lesions cerebrals o les alteracions emocionals ocasionades per símptomes físics.

Tot i que aquest trastorn és més freqüent en les estacions fredes, pot donar-se en qualsevol època de l’any. De fet, es distingeixen dos tipus de TAE:

• D’inici tardorenc. També es coneix com a depressió hivernal i els seus símptomes comencen entre finals de tardor i principis d’hivern fins als mesos estiuencs.
• D’inici primaveral. Els seus símptomes comencen a finals de primavera o inici de l’estiu, es coneix també com a depressió d’estiu i no acostuma a ser tan freqüent.

Causes del Trastorn Afectiu Estacional

Generalment, es vincula el Trastorn Afectiu Estacional (TAE) amb la reducció de l’exposició solar. Aquesta mancança pot desequilibrar els rellotges interns de les persones amb EM i, a més, dificulta la sintetització de la vitamina D.

Una altra conseqüència és l’alteració de la melatonina. Aquesta hormona acostuma a produir-se durant la nit i en els períodes de dies més curts i foscos és habitual produir-ne en excés, alterant així els cicles de son i vigília.

Símptomes del Trastorn Afectiu Estacional

Com en qualsevol altra mena de depressió, els símptomes del TAE són variats i es manifesten de manera diferent en cada persona. Per norma general, els més comuns són:

• Sentiment de tristesa o abatiment.
• Pèrdua de l’interès per coses que abans es gaudien.
• Més hores de son, però amb més sensació de fatiga durant el dia.
• Canvis a l’apetit, inclòs un major desig de menjar dolços i carbohidrats.
• Dificultat per concentrar-se o pensar amb claredat.

A més, el Trastorn Afectiu Estacional també pot provocar altres efectes, com:

• Retraïment social i més sensibilitat al rebuig.
• Mal humor i ansietat.
• Sentiments de culpa i desesper.
• Disminució del desig sexual.
• Augment de pes.
• Problemes físics, com mals de cap.

Aquests símptomes tendeixen a millorar a mesura que passen els mesos i a reaparèixer en les mateixes èpoques de cada any.

Com combatre el Trastorn Afectiu Estacional

La principal fórmula per fer front al TAE és obtenir més llum solar durant els mesos d’hivern. Tot i això, sortir a l’exterior a l’hivern pot suposar un repte per algunes persones amb EM amb problemes de mobilitat o equilibri, davant de superfícies fredes o gelades.

Més enllà d’això, existeixen altres maneres de combatre el Trastorn Afectiu Estacional, com:

• Exposar-se a la llum solar, passant temps a l’aire lliure o a prop d’una finestra per on entrin els rajos de sol.
• La fototeràpia pot ser una bona alternativa per obtenir els beneficis de la llum solar sense sortir a l’exterior. Hi ha diferents fonts de llum que poden ser útils per combatre el TAE i és important consultar a un professional mèdic perquè recomani el mètode més adequat per a cada cas.
• La psicoteràpia o la teràpia cognitivoconductual pot ajudar a rectificar les visions distorsionades que es pugui tenir d’un mateix i de l’entorn. A més, pot ser útil per millorar les habilitats de relació interpersonal, detectar les fonts d’estrès i aprendre a gestionar-les.

A més, es poden seguir determinats hàbits de manera autònoma que poden contribuir a la millora de l’estat d’ànim. Alguns exemples poden ser:

• Fixar-se objectius realistes.
• Dividir les tasques grans en diverses de petites.
• Buscar companyia de confiança.
• Fer activitats que es gaudeixin.
• Fer exercici amb regularitat.

Referències:

• Seasonal Affective Disorder. Johns Hopkins Medicine. Disponible a: https://www.hopkinsmedicine.org/health/conditions-and-diseases/seasonal-affective-disorder
• Feeling SAD? National Multiple Sclerosis Society. Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/es/news-and-magazine/momentum-magazine/living-well/feeling-sad
• Cambios emocionales. National Multiple Sclerosis Society. Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/es/understanding-ms/what-is-ms/ms-symptoms/emotional-changes