Tractament amb corticoides per a l’Esclerosi Múltiple

L’ús de corticoides pot ser molt beneficiós per afrontar episodis severs de brots o recaigudes de l’EM. Tot i això, aquesta mena de tractaments requereixen un seguiment específic per evitar l’aparició d’efectes secundaris.

Alguns medicaments poden exercir un paper fonamental en el tractament de l’EM, ja que poden alterar la progressió dels seus símptomes o fer front a les recaigudes. La seva eficàcia, combinada amb una atenció integral, pot millorar la qualitat de vida de les persones amb Esclerosi Múltiple.

En aquest sentit, les recaigudes no sempre requereixen tractament, donat que en molts casos els seus símptomes van millorant gradualment per sí mateixos. De totes maneres, si aquests efectes arriben a causar problemes considerables, com l’alteració de la vista o la mobilitat, el professional mèdic de referència pot suggerir un tractament amb corticoides. Per dur-lo a terme, és important conèixer tant els seus avantatges com els seus possibles efectes secundaris, per determinar si és una opció adequada per afrontar la recaiguda.  

 

Què són els corticoides?

Els corticoides són una mena d’esteroides similars a les hormones que es produeixen a les glàndules suprarenals amb l’objectiu de combatre l’estrès vinculat a malalties i traumatismes.

En ocasions, es prescriu el seu ús com un medicament que redueix la inflamació i altera el sistema immunitari. Tot i això, la seva administració té possibles efectes secundaris i és important prendre’l durant períodes curts i sempre sota la supervisió del professional sanitari que l’hagi prescrit. Habitualment, es recomana l’ús de corticoides per tractar:

  • Artritis
  • Asma
  • Malalties autoimmunes com el lupus i l’Esclerosi Múltiple
  • Afeccions de la pell, com èczemes i erupcions cutànies
  • Alguns tipus de càncer

En el cas de l’Esclerosi Múltiple, generalment s’utilitza una mena de corticoesteroides anomenats glucocorticoides que imiten l’efecte de les hormones amb aquest mateix nom. La seva principal acció és reduir la inflamació i debilitar el sistema immunitari perquè deixi d’atacar la mielina que rodeja el nervi. A més, contribueix a tancar la barrera hematoencefàlica, evitant que les cèl·lules inflamatòries es desplacin al sistema nerviós central. D’aquesta manera, el seu efecte pot mitigar els símptomes de l’EM i reduir les conseqüències d’un brot sever.

Existeixen diferents menes de glucocorticoides segons la seva via d’administració.

Corticoides orals

El professional mèdic de referència pot prescriure un tractament de corticoides orals per tractar un brot o per reduir de manera segura i progressiva un tractament intravenós del mateix esteroide. Pel contrari, la interrupció brusca de l’ús de corticoides pot derivar en efectes secundaris importants. Així, l’ús de corticoides orals ajuda a reduir la dosi lentament.

Corticoides intravenosos

Aquest format del medicament s’administra per part de professionals sanitaris i acostuma a contenir dosis més altes de corticoides. En aquest cas, és habitual fer-ho una vegada al dia durant uns 3 o 5 dies en un centre d’infusió ambulatori. L’única contraindicació són els casos de persones amb risc d’efectes secundaris greus o problemes de salut severs que puguin requerir hospitalització.

Corticoides injectats

És la forma d’aplicació menys freqüent, però pot ser recomanada en el cas de persones amb dificultats per empassar medicaments de manera oral.

No existeix una dosi o pauta estàndard pel tractament de l’EM amb corticoides, sinó que els professionals mèdics hauran d’avaluar cada situació particular i indicar el règim de tractament més adequat per a cada persona.

 

Quin és l’efecte dels corticoides sobre l’EM

És habitual que els professionals mèdics receptin corticoides per tractar els episodi d’activitat de l’Esclerosi Múltiple, amb l’aparició de símptomes nous o recurrents coneguts com:

  • Reaguditzacions
  • Recaigudes
  • Exacerbacions
  • Atacs

La funció d’aquest tractament és escurçar la reagudització dels símptomes per tornar a la normalitat tan aviat com sigui possible, però mai influirà al nivell final de recuperació després del brot ni a l’evolució a llarg termini de l’EM. Habitualment, l’ús de corticoides es limita a episodis greus que interfereixen en la capacitat funcional. Així, per determinar situacions de crisi s’observen símptomes com:

  • Debilitat intensa
  • Problemes d’equilibri
  • Trastorns visuals

Per determinar l’ús de corticoides, el professional sanitari ha de comentar els símptomes amb la persona que els experimenta, ja que no totes les recaigudes requereixen aquest tractament. En cas de ser necessari, es considera més efectiu com abans es comencin a prendre després de l’inici del brot.

A més, abans de començar un tractament de corticoides és important comprovar la presència d’alguna infecció per dos motius. Per una banda, perquè potser que aquesta infecció sigui la responsable de l’agudització dels símptomes i, per altra, perquè l’ús de corticoides podria empitjorar les infeccions. De la mateixa manera, sempre s’ha de comunicar al professional mèdic si s’és diabètic o si hi ha possibilitat d’estar embarassada.

 

Efectes secundaris dels corticoides

Tot i que habitualment l’ús de corticoides es tolera bé, aquests fàrmacs poden comportar efectes secundaris, tant a curt com a llarg termini.

Efectes secundaris a curt termini

La presa de corticoides pot generar un augment d’energia que derivi en dificultats per dormir o descansar, canvis d’humor o en el comportament. Altres efectes secundaris poden ser:

  • Acne, enrogiment facial o reaccions al·lèrgiques
  • Depressió
  • Inflor de mans i peus per retenció de líquids i sodi
  • Mal de cap
  • Augment de l’apetit, de la glucosa en sang i de la tensió arterial
  • Insomni
  • Reducció de la resistència a les infeccions
  • Debilitat muscular
  • Irritació o úlceres estomacals

Aquests símptomes acostumen a ser temporals i milloren a mesura que es va reduint la medicació.

Efectes secundaris a llarg termini

Seguir un tractament de corticoides de manera prolongada pot fer augmentar el risc d’efectes secundaris més severs, com:

  • Cataractes o empitjorament del glaucoma
  • Diabetis
  • Osteoporosi
  • Augment de pes

 

Referències:

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!