El procés de dol en l’esclerosi múltiple

La importància de validar les emocions i gestionar-les és essencial per a les persones, tant en moments positius com en moments conflictius. En el cas de l’esclerosi múltiple, el moment del diagnòstic actua com un episodi vital traumàtic que podria generar estrès sostingut en el temps, sentiments de tristesa i angoixa. Per aquest motiu, gestionar les emocions és igual de necessari que anar a les visites mèdiques.

Especialment, el moment del diagnòstic funciona com el “tret de sortida” per realitzar el procés de dol. En psicologia es defineix ‘dol’ com el procés d’adaptació emocional que vivim després d’una pèrdua. En aquest cas, el dol que pot experimentar una persona davant el diagnòstic d’esclerosi múltiple és la pèrdua del seu estat de salut.

No obstant això, diferents estudis transversals han trobat que moltes persones bloquegen emocionalment aquest procés per falta d’expressió i comunicació emocional o per manca de coneixement sobre els processos emocionals. Aquest fet “encapsula” les emocions relacionades amb la malaltia i les congela creant una realitat de control emocional “fictici” sobre l’esclerosi múltiple. Aquests sentiments no només afecten la persona acabada de diagnosticar, sinó que també afecta els seus familiars més propers, i amics íntims.

Fases del procés de dol en l’esclerosi múltiple

Els estudis que s’han realitzat sobre el procés de dol indiquen que les persones passen pels següents estats emocionals:

1. Primera fase – xoc emocional

Després del moment del diagnòstic apareixen emocions intenses, ambigües o inesperades dirigides per la por. Val a dir que una de les respostes més naturals a la intensitat emocional és el bloqueig emocional (moment en el qual no hi ha reacció emocional, et sents “paralitzat”). La durada d’aquest estat pot ser d’hores a dies. En aquesta primera fase és important que les emocions flueixin tal com se sentin (cridar, plorar, parlar) amb l’objectiu de començar a processar la realitat.

2. Segona fase – negació

Després del diagnòstic, l’ànim tendeix a pujar provocant un estat de falsa eufòria / força, amb la finalitat de continuar amb el mateix ritme vital existent abans del diagnòstic. En aquesta fase són recurrents els pensaments com “S’han equivocat”, “Estic bé”, “Jo no tinc EM”, “No vull anar al metge”.

3. Tercera fase – ira/tristesa

S’ha trobat en diferents estudis que l’ànim de les persones en procés de dol comença a disminuir posteriorment d’haver emprat alts nivells d’energia mantenint el mateix ritme vital i emocional que portaven. En aquest moment, s’inicia el procés d’acceptació real de l’esclerosi múltiple. Normalment, les persones diagnosticades s’adonen en aquesta fase de la necessitat d’ajuda psicològica amb pensaments com: “No és just, per què ha de passar-me això a mi?”, “Què he fet per merèixer això?”, “La gent no m’entén”, “No importo als altres”, “Em sento sol”.

4. Quarta fase –  negociació

Després de realitzar la primera baixada anímica, la persona comença a ser conscient de les seves emocions, pors, inseguretats, estratègies i habilitats generades per l’esclerosi múltiple.

5. Cinquena fase – acceptació

Finalment, després de l’aprenentatge emocional en el procés de dol, la persona és capaç de connectar i desconnectar del dolor, i integrar l’esclerosi múltiple en la seva estructura emocional com un component més de la seva vida. És important emfatitzar que, tot i aconseguir i fomentar estratègies d’acceptació cap al diagnòstic, el treball emocional és diari i continuat. Algunes persones amb esclerosi múltiple a la clínica psicològica verbalitzen “Jo no lluito contra l’esclerosi múltiple, lluito per aprendre cada dia a portar-me millor amb ella”.

En totes les fases del procés de dol, és crucial la comunicació de les emocions, ja que aquestes fomenten la sensació de control, la confiança, la intimitat, i un millor ajust de la malaltia en el dia a dia.

Malgrat que aquest procés és natural i adaptatiu amb el temps, en algunes persones les emocions negatives arriben a cronificar-se. Si fos el cas, és crucial anar a un professional de la salut mental amb l’objectiu de canalitzar el bloqueig cap a l’acceptació.

Referència:

Kübler-Ross, Edlich, R. (1994). On death and dying in the emergency department, Journal of Emergency Medicine. 10(2), 225-9.