El paper de la melatonina en l’EM

Els brots d’esclerosi múltiple (EM) són més freqüents a la primavera i a l’estiu que a la tardor i a l’hivern. Prenent aquesta dada com a punt de partida, científics del Centro para la Investigación de Enfermedades Neurológicas de la Fundación Fleni (Argentina), de la Universitat de Harvard (Estats Units) i de ‘Instituto de Biología y Medicina Experimental de Buenos Aires han investigat la incidència d’aquest factor ambiental en la malaltia. Després de cinc anys d’investigació, els resultats s’han publicat a la revista Cell amb el títol “La melatonina contribueix a l’estacionalitat dels brots d’esclerosi múltiple”.

L’EM és una malaltia no hereditària provocada per una interrelació entre factors genètics i ambientals. Identificar el paper que juguen els factors mediambientals obre la possibilitat de modificar-los i intervenir en l’origen i en el curs de la malaltia. Els nivells baixos de vitamina D, per exemple, s’han correlacionat amb un nombre més gran de brots. La secreció de vitamina D es produeix principalment després de l’exposició al sol, a la primavera i a l’estiu. Tanmateix, s’ha vist que en aquestes mateixes estacions hi ha un nombre més gran de brots, quan els nivells de vitamina D suposadament serien més alts. Els investigadors ho van anomenar “la paradoxa estacional”.

Davant d’aquesta contradicció, que indicava que existien altres processos que contribuïen a l’estacionalitat dels brots, es van explorar altres factors que posaven en relació la llum solar i l’augment de recaigudes o brots d’EM. La resposta era la melatonina. A l’hivern i a la tardor, els dies són més curts i tenen menys hores de llum solar i més foscor, que estimula la secreció de melatonina. Es tracta d’una hormona secretada per la glàndula pineal durant la nit i durant els mesos amb menys llum solar. La melatonina participa en gran varietat de processos biològics com l’adaptació del cos al canvi d’estacions, el control del cicle del son i la resposta del sistema immunitari.

Els autors d’aquest estudi van detectar que uns nivells més baixos de melatonina s’associaven amb un nombre més gran de brots.

A més, amb els estudis realitzats amb ratolins es va poder comprovar que l’evolució de la malaltia millorava amb nivells més elevats de melatonina. Això passa perquè la melatonina és capaç de regular el sistema immunitari. A grans trets, la melatonina redueix el nombre de cèl·lules pro-inflamatòries Th17 i promou o augmenta el nombre de cèl·lules reguladores Tr1.

La melatonina en el tractament de l’EM?

Aquestes dades experimentals en animals apunten que la melatonina podria ser una futura diana terapèutica per al tractament dels pacients amb EM. Tanmateix, els autors recomanen precaució a l’hora d’extrapolar aquests resultats. A més, avui dia el tractament amb melatonina està contraindicat, ja que no s’han dut a terme els assajos clínics corresponents amb humans per determinar les dosis òptimes d’ingesta i la seva eficàcia.

Accés al document original:

Melatonin Contributes to the Seasonality of Multiple Sclerosis Relapses http://www.cell.com Disponible en: http://www.cell.com/cell/abstract/S0092-8674%2815%2901038-7?_returnURL=http%3A%2F%2Flinkinghub.elsevier.com%2Fretrieve%2Fpii%2FS0092867415010387%3Fshowall%3Dtrue

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!