Eduardo Montivero: “Puc fer el mateix que feia abans, però amb tranquil.litat i sense estressar-me”

Era director de màrqueting i un malalt de la seva feina. L’esclerosi múltiple l’ha fet reorientar-se laboralment i ara és el recepcionista del Centre Especial de Treball de la Fundació. Admet que l’EM li ha fet veure una cara de la vida que abans no gaudia.

– Quan et van diagnosticar?

L’any 2017.

– Com va anar?

El 2017 em donen el diagnòstic, però tot venia d’abans perquè l’any 2011 vaig tenir uns marejos que em van dir que eren vertigen. Al cap d’un temps, em van tornar a aparèixer i m’afectaven la vista. Em van ingressar a l’hospital i em van dir que era un ictus. Em van estar tractant del 2011 fins al 2017 com si fos un ictus. L’any 2017, una sèrie de qüestions personals, polítiques, laborals i l’estrès em va generar un altre brot. Vaig anar a l’hospital i llavors em van dir que tenia una malaltia desmielinitzant que coincidia amb l’esclerosi múltiple. Estava fatal, tenia un 60% del cos paralitzat, no tenia sensibilitat, ni força.

– I què vas fer?

No recordo com va ser, però a través del CAP vaig arribar al Cemcat (Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya) i una setmana després ja estava amb proves.

– A partir d’aquí va trigar gaire el diagnòstic?

No. Com a molt un mes.

– Com et vas prendre el canvi d’ictus a esclerosi múltiple?

Primer em vaig enfadar perquè potser s’hauria pogut evitar el brot o atenuar-lo una mica, però com que no s’hi podia fer res, doncs vaig tirar endavant i ja està.

– Preferies esclerosi múltiple o ictus?

Per mi, l’esclerosi múltiple ha sigut molt bona perquè m’ha ajudat a veure la vida d’una altra manera, a ser una persona més tranquil·la, que es mira les coses més pausadament. Abans, els detalls em passaven per alt i al final la vida són petites coses. Ara gaudeixo de les petites coses i em dedico a observar detalls.

– Ara assaboreixes més la vida?

Completament. I veig que a molta gent li ha passat el mateix. És molt fort que ens hagi de passar alguna cosa per adonar-nos-en i aturar-nos.

– Com vas tirar endavant després del diagnòstic?

Em va afectar molt a la meva vida professional. Jo era director de màrqueting d’una empresa i m’ocupava de tota la comunicació i la part gràfica: el catàleg, la fotografia del producte i tot el que comporta aquest lloc de feina. D’un dia per l’altre això es va acabar.

– No et veies capaç de continuar?

No. Primer perquè la feina era molt estressant i després perquè la concentració que tenia era nul·la. No podia suportar el soroll de la gent parlant de fons, era com tenir una olla de pressió. No podia treballar. Al començament vaig dir “doncs em poso a llegir” i una plana em durava una hora perquè començava a llegir  i quan anava per la meitat ja m’havia perdut i tornava a començar.

– Vas demanar la baixa?

Sí. Vaig estar de baixa durant un any i mig i després un jurat em va declarar la discapacitat.

Com et trobes?

En els últims anys he començat a notar una millora bastant gran. Vaig deixar de treballar el 2017 i fins ara no he tornat a fer-ho. La veritat és que no m’hi veia en cor.

– Què ha canviat?

Fa un parell d’anys, la meva vida personal va canviar. Després, d’abril a juliol vaig fer un curs de ciberseguretat que em van dir que era molt complicat. Vaig començar-lo a veure què passava i em va anar superbé. Veia que els companys, que també tenien discapacitat, anaven caient, que no podien seguir i jo anava fent. No estava al 100%, però no perquè no volgués donar-ho tot sinó perquè em protegeixo.

– Has après a conèixer el teu cos?

N’estic aprenent. Si vaig al 70-80%, puc fer de tot. Puc fer el mateix que feia abans, però ho haig de fer amb tranquil·litat i sense estressar-me i això és el que intento. Quan estava bé, també sabia quin era el meu límit, però hi havia coses que s’havien de fer i sempre vols fer una miqueta més. Amb l’esclerosi múltiple, tot això està prohibidíssim. Tot i això, hi ha hagut moments en què he intentat estirar una mica més i veig que la reacció ha estat positiva, però no em passo. Són ritmes diferents.

– Estàs treballant de recepcionista al Centre Especial de Treball de la FEM.

Quan vaig veure l’oferta de feina, vaig pensar “aquesta és la meva” perquè m’agrada ajudar a la gent. Durant aquests anys que no treballava he fet de voluntari amb nois nouvinguts i això m’ha omplert molt. Fins i tot em va fer dubtar de si estudiar de nou i dedicar-m’hi professionalment, però va sorgir el tema de la ciberseguretat i em vaig animar a buscar feina. Necessitava tenir un projecte, estar en un lloc on pogués ajudar a la gent. I aquí estic supercontent.

– Quina és la part que més t’ha costat de l’EM?

Deixar de treballar i la situació amb la família, que va ser complicada. Jo sempre deia que la meva feina era un hobby pagat. El problema és que jo era un malalt de la feina.

– Què va passar quan vas deixar de treballar? 

Tenia la sensació que el temps em passava volant. Un dia vaig estar dues hores esperant al Cemcat i a mi em van passar com si fossin 10 minuts. Era com si no hi fos. Tot era molt ràpid i no tenia temps de donar gaires voltes a res, anava fent.

– Quins símptomes tens ara?

Tinc zones de la pell sense sensibilitat, la mà i el braç estan inflats, sento que no tinc la mateixa força. Ara bé, estic molt millor.

– Has millorat amb el temps?

Sí. La medicació m’ha anat molt bé. Al principi, podia caminar 500 metres i estava rebentat i ara puc fer quilòmetres i quilòmetres sense problema. La meva filla va estar d’Erasmus a Roma i vaig anar-hi amb la meva altra filla. En un cap de setmana vam fer 60 quilòmetres. Fa un temps que noto que estic molt millor físicament.

– Què has canviat amb la malaltia?

Hàbits, sobretot d’alimentació, l’he canviat moltíssim i ho noto molt. Tot això gràcies a la fundació perquè he anat llegint tot el que la FEM ha publicat sobre alimentació i li he fet molt de cas. Realment ho noto.

– Quin canvi has fet?

Pensa que abans jo menjava entrepans, hamburgueses, menú de restaurants… Tenia la panxa fatal. Ara em cuido. He deixat molt el tabac. Fumo un cigarret al dia, si me’l fumo. Quan no treballava, caminava cada dia una hora o una hora i mitja. Ara treballant ho he deixat i ho estic notant. Sempre he fet exercici i ara hauré de buscar alguna solució perquè a mi m’agrada i em fa falta.

 

 

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!