Depressió i esclerosi múltiple: una connexió que mereix atenció

Conviure amb esclerosi múltiple (EM) implica adaptar-se a molts canvis, tant físics com emocionals. Sovint, hi ha aspectes poc visibles per als altres, però en l’àmbit emocional és força habitual l’aparició de símptomes depressius. Tot i que no se’n parla gaire, la depressió és freqüent entre les persones amb EM i pot afectar l’estat d’ànim, la motivació, la concentració, el son o fins i tot les relacions personals. Reconèixer i abordar aquest vincle és clau per tenir cura de la salut global i del benestar. Afortunadament, la recerca avança i avui sabem més sobre com es relacionen l’EM i la depressió.

Per què la depressió és freqüent en l’EM?

Els dos estudis més recents indiquen que entre un 25 % i un 50 % de les persones amb EM experimenten depressió al llarg de la vida. I això no només és una reacció emocional davant del diagnòstic o dels símptomes. La depressió té causes complexes i, en el cas de l’EM, intervenen diversos factors. D’una banda, l’impacte del diagnòstic, el cansament crònic, el dolor, els canvis en la rutina diària o la incertesa poden generar desgast emocional. Però, a més, s’ha demostrat que també hi intervenen factors físics, com ara:

• Alteracions en determinades àrees del cervell, com el lòbul frontal o l’hipocamp, que poden estar relacionades amb símptomes depressius.

• Nivells elevats d’inflamació o de cortisol (l’hormona de l’estrès), associats a un estat d’ànim baix.

• Les lesions a la substància blanca del cervell, característiques de l’EM, poden afectar circuits vinculats a la regulació emocional.

Què ens diu la recerca més recent?

Un estudi de 2023 publicat a Nature Mental Health va revelar un fet sorprenent: les lesions cerebrals pròpies de l’EM no només afecten el moviment o la sensibilitat, sinó que també poden alterar àrees del cervell implicades en l’estat d’ànim.

Concretament, s’ha observat que algunes lesions estan funcionalment connectades amb un circuit cerebral vinculat a la depressió, el mateix que s’ha detectat en persones amb depressió postictus o en estudis d’estimulació cerebral. Aquesta connexió afecta una zona molt específica anomenada mesencèfal ventral, relacionada amb la motivació i la sensació de recompensa.

Això vol dir que la depressió en l’EM no és només una reacció emocional, sinó que també pot tenir una base física i neurològica.

Com puc saber si estic passant per una depressió?

Sovint, els símptomes depressius passen desapercebuts perquè es poden confondre amb altres efectes habituals de l’EM, com la fatiga o la dificultat per concentrar-se. Així i tot, cal estar alerta si apareixen senyals com:

• Tristesa persistent, apatia o pèrdua d’interès per activitats habituals.

• Canvis en el son o la gana.

• Sentiments de culpa o inutilitat.

• Pensaments negatius recurrents.

Si algun d’aquests símptomes persisteix durant setmanes, és recomanable comentar-ho amb una persona professional de referència. Demanar ajuda no és cap signe de feblesa, sinó un pas important per tenir cura de tu mateixa.

Quines opcions de tractament hi ha?

Tot i que no hi ha una única fórmula que funcioni per a tothom, hi ha diverses maneres d’abordar la depressió en l’EM. La clau és trobar un enfocament que combini diferents estratègies, adaptades a cada persona:

• Les teràpies psicològiques, especialment la teràpia cognitivoconductual, han demostrat ser molt eficaces i sostenibles a llarg termini.

• Els tractaments farmacològics també poden ajudar, tot i que cal valorar amb l’equip mèdic quina és la millor opció segons cada cas.

• L’exercici físic regular (encara que sigui moderat), la meditació o la pràctica del mindfulness poden ser grans aliats per millorar l’ànim i reduir l’estrès.

• El suport social, participar en grups, compartir experiències amb altres persones que conviuen amb EM o comptar amb una xarxa pròxima també pot marcar una gran diferència.

La importància de la cura emocional

De vegades, posem tot el focus en els símptomes visibles de l’EM, però cal recordar que la salut emocional forma part del benestar integral. Parlar de com ens sentim, validar les emocions difícils i buscar ajuda quan la necessitem també és cuidar-nos.

A més, aquests avenços en la recerca obren la porta a tractaments més personalitzats, fins i tot amb tecnologies com l’estimulació cerebral, que en un futur podrien ajudar a millorar l’estat d’ànim de les persones amb EM.

Finalment, cal tenir present que la depressió no és una debilitat ni un símptoma menor. És una part real i tractable del camí amb EM. Parlar-ne, entendre-la i abordar-la forma part d’una vida millor amb EM. Amb suport, les eines adequades i seguiment, és possible recuperar l’equilibri emocional i continuar avançant en el dia a dia.

Referències: