Daniela Iscarescu: “És molt important cuidar-te i no pensar només en treballar”

La Daniela te 45 anys i és d’origen romanès. Fa 18 anys que viu a Barcelona, on està casada i té dues filles de 16 i 12 anys. Li van diagnosticar esclerosi múltiple fa 4 anys i just ara acaba de deixar el seu lloc de treball com a cambrera de pis a un hotel per formar-se i fer una feina menys física i que li permeti tenir més qualitat de vida.

– Com va començar tot?

Treballava de cambrera de pis. Un matí em vaig llevar amb la cama esquerra adormida i amb formigueig. Vaig pensar que ja em passaria però dos o tres dies després, com que no em passava, vaig anar al metge. El metge al principi ho va relacionar amb la meva feina. Va pensar que potser tenia el nervi ciàtic inflamat i em va receptar un antiinflamatori durant deu dies. Al cinquè dia em vaig llevar amb mal a l’ull i no m’hi veia.

-Què vas fer?

Vaig anar a l’oftalmòleg i em van fer proves.

-Espantada?

No. Estava preocupada perquè la doctora em preguntava on em feia mal de l’ull: a dins, a fora a dalt, a baix. Jo no ho sabia, només sabia que em feia mal a l’ull.  Al final em van fer més proves i em van dir que en base als símptomes era possible que tingués esclerosi múltiple. Em van fer un munt de proves per confirmar el diagnòstic.

-Mentrestant continuaves treballant?

Sí.

-Com et vas prendre la malaltia?

Quan em van confirmar el diagnòstic vaig sortir molt malament de la consulta, i vaig pensar: per què a mi?

-Vas explicar la malaltia al teu entorn?

Sí. Qui més malament ho porta és la meva parella. Li costa exterioritzar-ho però es veu que pateix. Els meus pares també es van espantar. Els hi va passar el mateix que a mi, que quan em van dir “esclerosi múltiple” vaig veure una cadira de rodes perquè no sabia res de la malaltia.  Anys enrere no hi havia tants avenços com ara. Avui hi ha tractaments i m’han agafat molt al principi, de manera que s’intentarà que no avanci la malaltia.

-Quins símptomes tens?

Tinc fatiga i he perdut força. Ja no tinc la mateixa força que abans. Durant molt de temps vaig ajudar a la meva parella a la construcció. Feia de peó, agafava carretons, carregava sacs, carregava troncs o anava a buscar llenya per a l’estufa. Ara ja no tinc força. M’ha quedat la cama esquerra amb sensació de fred. Saps quan t’apliques la crema de calor i fred a la cama? doncs jo tinc la mateixa sensació amb la cama esquerra. Quan m’aixeco tinc les mans adormides i amb formigueig.

-Tens problemes de mobilitat?

No en tinc. Sí que és veritat que abans quan baixava les escales mai m’agafava a la barana i ara tinc més inseguretat i m’hi agafo. Però dins del que comporta aquesta malaltia estic bé.

-Treballaves de cambrera de pis fins fa poc.

Sí ho he deixat per reorientar-me perquè no puc continuar. Acabava molt malament, molt cansada. Em feia cops amb tot perquè volia anar ràpid per acabar a l’hora, perquè no podia estar 3 o 4 hores més a la feina.

-Quantes habitacions feies cada dia?

Entre 9 i 17. Si eren check out (de clients que deixaven l’hotel), en feia 8 però si feia habitacions de clients que continuaven a l’hotel  en podia fer fins a 17 com a màxim. No és el mateix fer 17 habitacions, encara que siguin menys a fons, que fer-ne 8. Si tenia només check out, acabava a la meva hora i tenia temps de fer-ho tot, però quan havia de fer 17 habitacions em trobava que no sabia per on començar. M’atabalava i no podia. Acabava sense forces. Arribava al vestuari i no podia ni canviar-me perquè era un esforç massa gran.

-Tota la vida havies fet aquesta feina?

No. Quan vaig arribar aquí el meu marit tenia la seva empresa. Jo estava a casa i li portava la part administrativa: feia els albarans i les factures. Amb la crisi, no va poder mantenir el personal i vaig treballar amb ell. Quan ja no sabíem què fer, vaig fer un curs de cambrera de pis a l’Escola Superior de Turisme de 4 mesos. Quan vaig acabar vaig tenir sort i de seguida vaig trobar feina, però llavors encara estava bé. Quan se’m va acabar el contracte vaig estar dues setmanes marejada. Ho vaig atribuir als nervis de si em renovarien o no, però ara m’adono que allò va ser el primer brot que vaig tenir. Vaig anar al metge i em van fer anàlisis, però no sortia res. Em va dir que eren els nervis, que em relaxés.

-Ara fas un curs a la Fundació Esclerosi Múltiple, què vols fer?

Faig un curs de gestió administrativa i atenció al client per ser recepcionista o auxiliar administrativa.

-Com vius el canvi de deixar de treballar i posar-te a estudiar?

Estic molt il·lusionada. Sóc optimista de manera de ser, sempre ric i estic contenta. A veure si tinc sort i trobo feina. Més que res, a part de deixar de fer tant d’esforç físic, a veure si puc estar més amb la família perquè fent de cambrera de pis treballava tots els caps de setmana i totes les festes, i no podia gaudir de la família.  En el món de l’hosteleria quan la gent fa vacances tu has de treballar. Va arribar un moment que m’ho perdia tot. Les meves filles fan voleibol i juguen partit els dissabtes i mai hi podia anar perquè treballava.  Et preguntes si val la pena sacrificar-se tant.

-Què has après amb la malaltia?

He après que el meu cos no tenia vitamina D. Jo no tenia temps de prendre el sol i aquesta és una vitamina que no està als aliments. Ara sempre recomano prendre el sol 10 minuts al dia. És molt important cuidar-te i no pensar només en treballar. Jo m’ho aplico, potser una mica tard però m’ho aplico. 

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!