Trastorns sexuals

Trastorns sexuals

Els trastorns sexuals no només els experimenten sovint els pacients d’EM, sinó que també poden ser un problema habitual entre la població general.

Els estudis recents mostren que entre el 43% i el 63% de les persones amb EM indiquen que la seva activitat sexual ha disminuït des de la seva diagnosi. Altres estudis indiquen que fins a un 91% dels homes i un 72% de dones que tenen EM podrien estar afectats per problemes de naturalesa sexual.

Els trastorns sexuals són un dels símptomes de l’EM dels que menys es parla a la consulta mèdica, tant per part dels pacients com dels professionals. No hem de subestimar el valor d’una vida sexual plena i l’impacte que pot tenir en la salut general de l’individu.

L’excitament sexual comença al sistema nerviós, però si l’esclerosi múltiple ataca aquesta comunicació amb els òrgans sexuals, la resposta sexual es pot veure afectada. Això inclou l’excitació sexual, però també l’orgasme. No obstant, la base dels trastorns sexuals sol tenir diverses causes indirectes que acostumen a influir en conjunt:

  • La càrrega psicològica, que inclou problemes d’autoestima, depressió o estrès causat per conviure amb aquesta malaltia crònica.

  • La fatiga i el debilitament causat per l’EM, que pot disminuir el desig sexual.

  • L’espasticitat, que pot provocar sensacions anormals i espasmes durant l’acte sexual, dificultant la seva realització.
  • Problemes d’incontinència i trastorns intestinals, que poden causar malestar a les relacions sexuals.

Els homes poden experimentar:

  • Sensibilitat reduïda al penis.
  • Dificultats per aconseguir o mantenir l’erecció.
  • Dificultat per arribar a l’ejaculació.

Les dones poden experimentar:

  • Reducció de la sensació en l’àrea vaginal/clitorial.
  • Hipersensibilitat amb dolor.
  • Falta de lubricació vaginal.

Davant la dificultat per arribar a l’orgasme o la pèrdua de libido, tant per part d’homes com de dones, la pràctica de l’activitat sexual amb altres mètodes d’estimulació (com l’ús de vibradors) pot ajudar a superar aquest obstacle.

  • Per a la disfunció erèctil en homes, existeixen diversos tractaments que es poden utilitzar sota consulta mèdica, com medicaments orals o intravenosos, així com supositoris uretrals. Una altra opció poden ser les pròtesis inflables, semirígides o implants.
  • Per tractar la sequedat vaginal en dones, el més recomanable és la utilització de lubricants solubles en aigua en quantitats generoses. Si la sequedat persisteix, es pot incrementar la dosis.


Si existeixen problemes d’incontinència durant la pràctica sexual, l’ús de cateterització intermitent o medicació pot ajudar a controlar-los. Les sensacions anormals i els espasmes també es poden tractar amb medicaments.

L’esclerosi múltiple no afecta la capacitat per a tenir fills dels homes o dones amb EM, encara que els problemes sexuals poden interferir amb la fertilitat dels homes i per tant amb la possibilitat de fecundar. Aquests problemes es poden tractar amb medicació o amb tècniques de fertilitat per a esperma destinat a la inseminació, però es recomanable consultar amb un uròleg en aquests casos.

També s’aconsella, per als dos sexes, acompanyar els tractaments amb teràpia recolzada pel psicòleg, sexòleg o psiquiatra.

Sexual problems. National Multiple Sclerosis Society. Disponible a https://www.nationalmssociety.org/Symptoms-Diagnosis/MS-Symptoms/Sexual-Dysfunction
Drs. M. Murie & E. Moral (2011): Espasticidad en esclerosis múltiple, ISBN: 978-84-15198-27-7, Luzán 5, S.A., Madrid, España.