Incontinència

Incontinència

La incontinència es tradueix en un problema en el control de la micció que implica pèrdues involuntàries d’orina. No és un símptoma que impliqui un pronòstic de gravetat, però sí que afecta de forma significativa la qualitat de vida i l’autoestima de la persona afectada. 

N’hi ha de dos tipus:

  • Disfunció d’emmagatzematge: és el que es coneix com a “bufeta hiperactiva” i es manifesta com una sensació d’haver d’orinar constantment, però en petites quantitats.

  • Disfunció d’evacuació: es produeix quan l’esfínter, el múscul que tanca la sortida de la bufeta, es contrau, provocant que l’evacuació sigui incompleta i l’orina es descarregui de forma escassa i intermitent.

Els problemes de bufeta afecten gairebé el 80% dels diagnosticats amb EM i els símptomes més habituals són, entre altres:

  • Freqüència o urgència per orinar.
  • Vacil·lació al començar a orinar.
  • Micció nocturna freqüent (nictúria).
  • Incontinència o incapacitat de mantenir l’orina.
  • Incapacitat de buidar del tot la bufeta.

El circuit natural de l’orina passa des dels ronyons fins a la bufeta, on s’emmagatzema. Quan arriba fins a una quantitat determinada, els nervis a la bufeta envien la senyal fins al cervell per buidar-la, fent que el múscul de la bufeta (detrusor) es contregui per empènyer l’orina i l’esfínter s’obri per deixar-la sortir.

En una bufeta afectada per l’EM, com a tots els seus símptomes, la degradació progressiva de la mielina i de les fibres nervioses interfereix amb el funcionament normal de l’òrgan. Les lesions bloquegen o retarden les senyals que els nervis han d’enviar a través de la medul·la espinal, per tant el control sobre el detrusor i l’esfínter no és l’adequat.

Si bé la incontinència no es considera un diagnòstic greu, la salut de la bufeta és fonamental en la prevenció a llarg termini de les infeccions i en la cura de la salut renal, així com també per a la confiança, autoestima i independència dels afectats.

Si no es tracten, els problemes d’incontinència poden afectar la qualitat de vida i el desenvolupament de l’esclerosi múltiple. Altres símptomes de l’EM, com la debilitat o l’espasticitat, es poden agreujar, el dolor es pot incrementar i la persona afectada pot patir una pèrdua d’autoestima, confiança i independència en activitats socials.

Mantenir a ratlla els símptomes d’una bufeta afectada pot contribuir a una millora en la qualitat de vida dels diagnosticats amb esclerosi múltiple.

Una avaluació primerenca és fonamental a l’hora de determinar la causa i el tractament adequat. Si no es tracten, els problemes urinaris poden conduir a infeccions sanguínies i problemes a la pell, dos factors que poden alterar l’esperança de vida en les persones amb EM.

Per a tractar la incontinència, és fonamental acudir al nostre metge per tal de realitzar un examen exhaustiu de la bufeta. Amb el consell mèdic, algunes recomanacions poden incloure:

  • Certs canvis d’estil de vida poden ajudar a un millor control de la micció, incloent canvis en la dieta, ingestió adequada de líquids fins a unes hores abans de dormir, buidaments de la bufeta planejats…

  • Els tractaments farmacològics poden ser útils en certs casos, com en el de la “bufeta hiperactiva” o els problemes associats a l’espasticitat.

  • La cateterització intermitent, que és una tècnica de rehabilitació que s’utilitza per entrenar la bufeta mitjançant un tub introduït en la uretra per tal de deixar sortir l’orina.

Bladder Problems. National Multiple Sclerosis Society. Disponible a https://www.nationalmssociety.org/Symptoms-Diagnosis/MS-Symptoms/Bladder-Dysfunction