Com saber si tinc esclerosi múltiple?

Una de les dificultats en el diagnòstic de l’esclerosi múltiple és que els símptomes, encara que siguin suggestius, no són exclusius d’aquesta malaltia. En l’EM es produeixen símptomes neurològics (diferents en cada persona) que poden ser deguts a diferents malalties que afecten el sistema nerviós.

Una vegada s’han descartat aquestes malalties, existeixen uns criteris diagnòstics d’esclerosi múltiple. Aquests criteris han estat estudiats i valorats per un comitè d’experts i s’han de complir per tal de diagnosticar EM a una persona. Molt breument, consisteixen a demostrar que han tingut lloc dos o més atacs al sistema nerviós en diferents localitzacions (disseminació en espai) i diferents moments (disseminació en temps). Antigament, els neuròlegs havien d’esperar que la persona presentés dos brots de la malaltia, però actualment, gràcies als avenços tecnològics, principalment la ressonància magnètica, el diagnòstic es pot fer abans.

Després dels primers símptomes de la malaltia, és molt possible que la persona amb sospita d’EM hagi d’acudir o sigui derivat a l’avaluació d’un neuròleg:

• Història clínica: la primera vegada que vagi a la consulta del neuròleg, l’especialista li farà diverses preguntes per tal de classificar els símptomes que ha patit, així com per detectar altres símptomes neurològics previs. És molt possible que a més li faci preguntes sobre altres malalties o símptomes en altres parts del cos que tinguin a veure amb diagnòstics alternatius.
• Examen neurològic: després de recollir tota la informació, es duu a terme un examen neurològic. Es tracta d’una exploració física en què s’avaluen les diferents funcions neurològiques (força, sensibilitat, coordinació…) per tal de detectar possibles anormalitats que apareixen en el context de l’EM.

Amb tota probabilitat, i una vegada establert el primer contacte amb el neuròleg, l’especialista sol·licitarà diverses proves complementàries per confirmar la sospita d’esclerosi múltiple i descartar altres malalties.

Proves que es realitzen més freqüentment per diagnosticar l’esclerosi múltiple

• Analítica: es tracta d’un diagnòstic per exclusió, per això és important realitzar una analítica completa per descartar infeccions, falta de vitamines i altres malalties autoimmunes.
• Ressonància magnètica: consisteix en un escàner molt precís del cervell i/o la medul·la cerebral en què es poden identificar lesions compatibles amb l’EM (plaques) i que, alhora, serveix per descartar altres possibles malalties (infarts cerebrals, tumors…).
• Punció lumbar: és una prova en la qual s’extreu líquid cefaloraquidi (el líquid que envolta la medul·la i el cervell). Es tracta d’una prova molt invasiva i, sovint, molesta, però al mateix temps és rellevant perquè dona informació sobre la presència d’anticossos produïts dins del sistema nerviós central (bandes oligoclonals) i ajuda a descartar altres malalties, principalment infeccions.
• Potencials evocats: són unes proves que avaluen la resposta del sistema nerviós central davant de diferents estímuls sensorials (llum, so o estímuls sensitius) i permeten detectar danys subtils a la mielina que hagin passat desapercebuts.

Una vegada realitzades totes aquestes proves, el neuròleg pot establir o no el diagnòstic d’EM. No obstant això, de vegades les proves són poc concloents i és difícil arribar a un diagnòstic definitiu. Aleshores, és molt probable que calgui passar per controls clínics periòdics i que calgui repetir algunes d’aquestes proves.