Com pot beneficiar la pràctica de ioga a les persones amb esclerosi múltiple?

El ioga pot ser beneficiós per a les persones amb esclerosi múltiple, sempre que trobin la classe, el professor o el vídeo que els convé. Com poden les persones amb EM trobar el tipus de ioga adequat, la classe correcta i la inspiració per provar-ho?

Diferents estils de ioga

Alguns estils de ioga se centren en l’alineació del cos manifestant i mantenint postures, com l’Iyengar. En d’altres, es practiquen seqüències de diverses postures com, per exemple, el Flow i l’Ashtanga. Alguns estils són de tipus més aeròbic, mentre que altres insisteixen en la meditació. Pot ser que un professor d’una modalitat obviï informació sobre si existeixen altres tipus de ioga que podrien ser més adequats per a les necessitats de la persona, per la qual cosa és important informar-se i preguntar.

Tots els estils de ioga tenen característiques en comú:

• Utilitzen tècniques de respiració per centrar la ment sobre el cos, buscant-ne la “unió”.
• Els exercicis són individualitzats, no són competitius i resulten adaptables.
• Fan èmfasi en l’alineació corporal, fet que beneficia la postura i l’equilibri.
• Ensenyen on es troben els músculs i la manera d’enfortir-los i estirar-los.
• Alliberen tensió, de manera que se sent més energia al cos.
• Ensenyen tècniques de relaxació per reduir l’estrès.

Una mica d’informació general sobre el ioga

La paraula ioga prové del sànscrit i significa “unió”. Aquesta disciplina es va crear fa milers d’anys per ajudar els seus practicants a sentir la unitat dels aspectes mentals, físics i espirituals del seu ésser.

La major part dels tipus de ioga que es practiquen actualment a Occident consisteixen en la manifestació d’unes postures anomenades asanas i en la pràctica de tècniques de respiració anomenades pranayamas. El ioga modern està profundament influenciat per la ciència moderna, per tot el què s’ha après sobre el cos en els darrers 100 anys. De fet, els atletes utilitzen estiraments i postures com les del ioga en programes de rehabilitació i fisioteràpia. Avui en dia, a moltes classes de ioga, l’aspecte espiritual es deixa a l’elecció de cadascú.

Ioga per a l’EM? Sí, cal donar-li una oportunitat. Però, de la mateixa manera que amb qualsevol programa d’exercicis, abans s’ha de consultar amb el metge per tal d’assegurar-se que no hi ha cap contraindicació.

Alguns consells per obtenir el màxim profit d’una classe de ioga

• Cal buscar un professor que tingui experiència en ensenyar a persones amb EM.
• Si es camina sense ajuda, es pot triar anar a una classe per a persones sense EM, però cal demanar per les activitats i s’ha d’explicar que es té EM. La majoria dels professors estan disposats a aprendre sobre l’EM i poden adaptar les postures amb coixins o mitjançant l’ús d’una cadira, la paret o el terra per ajudar a l’afectat a mantenir l’equilibri. Si el professor no escolta o no proporciona una atenció individualitzada a l’alumne, no es tracta del lloc adequat.
• És important preguntar sobre l’experiència del professor. Hauria de comptar almenys amb 10 anys d’experiència, excepte si té formació mèdica o en fisioteràpia.
• Si s’utilitza bastó o caminador, pot ser una bona idea provar una classe per a gent gran o per a persones amb necessitats especials. Molts estiraments i postures de ioga es poden fer mentre s’està assegut. De nou, cal informar el professor sobre el tipus d’EM que es té abans de participar en una classe.
• S’ha d’intentar que el lloc on es vagi a classe estigui a prop de casa. Si la classe es troba a més de 15 minuts del domicili, és probable que s’acabi per no ser constant en l’assistència. La persona amb EM pot apuntar-se amb algun conegut: això l’ajudarà a mantenir la disciplina.
• La persona amb EM no s’ha de pressionar per seguir el ritme del grup. Durant la classe, si hi ha quelcom que no va bé, cal aturar-se i no fer l’exercici. De vegades, la ment pot frenar el cos però, en d’altres ocasions, el cos pot estar donant un senyal que la ment vol ignorar. Per tant, sempre que no s’estigui segur o se senti dolor, cal aturar-se.
• És important tenir objectius realistes. El ioga no cura l’EM, però pot ajudar a la persona a sentir-se més còmode amb el seu cos.

Trobar un instructor de ioga qualificat

Actualment manquen estàndards per definir a qui es pot considerar “terapeuta de ioga”. Per tant, és important que, en contactar amb els professionals que es descriuen a si mateixos com a tals, se’ls pregunti sobre el que fan, demanant-los quina és la seva especialització, formació i experiència.

Enllaç al document original:

Yoga and MS. National Multiple Sclerosis Society, 2013 [accés: 16 de desembre de 2013]. Disponible a: https://www.nationalmssociety.org/Living-Well-With-MS/Diet-Exercise-Healthy-Behaviors/Exercise/Yoga