Com afecta l’esclerosi múltiple als homes

Alguns dels estereotips sobre la masculinitat fan que els homes amb esclerosi múltiple (EM) tinguin més dificultats per demanar ajuda i assumir la seva malaltia.

El suport familiar i social, com ajuda per desestigmatitzar aquesta necessitat, pot ser clau per adoptar des del principi una actitud més proactiva, que els ajudi a afrontar la malaltia i gaudir d’aquesta manera d’una vida més plena.
En els últims anys, són molts els estudis que han mostrat que l’esclerosi múltiple (EM) pot ser molt diferent entre gèneres, i no només perquè la prevalença és tres vegades superior en dones, sinó també per les diferències que els homes mostren en la manera de gestionar la malaltia. Algunes creences culturals que atorguen a l’home un caràcter fort, que no parla de sentiments i protegeix a la seva família, poden impedir que els homes afectats d’EM rebin l’ajuda que necessiten.
Sabem que en l’EM el diagnòstic precoç és clau per viure més plenament. No obstant això, s’ha vist que els homes tarden més que les dones en informar dels símptomes, fet que endarrereix el diagnòstic i fa que molts afectats no siguin aptes per alguns tipus de tractament. En general, mentre que les dones atenen els seus problemes mèdics, els homes no busquen ajuda per por de semblar vulnerables.
Perquè els homes amb EM s’enfrontin millor a les realitats quotidianes, el suport familiar i social és bàsic. Chris Hill, afectat d’EM, afirma que la seva dona va ser de gran ajuda quan va haver d’afrontar l’ús del bastó. A més, diu que el va animar a fer teràpia, i ara hi van els dos junts. En aquest sentit, alguns programes oferts per organitzacions especialitzades com la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) que involucren parelles, familiars i amics poden ser de gran ajuda, i en especial per als homes, que en general se senten menys còmodes parlant de la malaltia i de les seves emocions.
Per altra banda, l’entorn del pacient pot ajudar-lo a resoldre les seves inquietuds i en paral·lel estimular la conversa mitjançant determinats paràmetres que facin que se senti còmode. La Dra. Peggy Crawford, del Centre Mèdic Infantil de Cincinnati als Estats Units, explica que quan un pacient va haver de deixar la seva feina per impediments físics, ella li va preguntar quines altres coses li agradava fer i ell va respondre que li encantava llegir. Segons explica la Dra. Crawford, el seu pacient es va convertir en tutor d’una escola primària en la qual els nens l’adoraven, i aquest va trobar una nova alegria.
Quan els homes comencen a afrontar les seves emocions, normalment treballen la ira en primer lloc. Admetre que no tenen la capacitat física per desenvolupar algunes tasques o la inversió de rols en alguns afers domèstics pot ser molt frustrant. De vegades, reaccionen exposant-se a situacions perilloses per demostrar-se que no cedeixen a la malaltia. Aquesta és la seva manera d’evitar una caiguda cap a l’ansietat, la tristesa o la depressió, símptomes fisiològics de la malaltia. Buscar ajuda per a qualsevol canvi emocional relacionat amb l’EM és, en realitat, un signe de fortalesa i, amb el temps, pot suposar un camí d’enfortiment dels vincles amb l’entorn.
En resum, els homes necessiten reajustar la visió d’ells mateixos. Alguns estudis suggereixen que els esforços per fer que els homes amb EM adoptin una actitud més proactiva han de fer-se de manera que els ajudi a conservar el seu sentit de masculinitat i pertinença, amb un enfocament que desestigmatitzi la seva necessitat de suport. Els homes afectats d’EM poden guiar-se pels seus tutors i d’altres homes amb EM per adoptar una actitud activament responsable, que els serveixi per gestionar la malaltia i cuidar la seva salut física i emocional.
 
Accés al document original:
When men get MS; it may be time to learn a new way to deal with a diagnosis. Disponible a: http://www.momentummagazineonline.com/men-get-ms/

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!

Cistella
  • No hi ha productes a la cistella.