Art en temps de coronavirus

The Covid Art Museum (@CovidArtMuseum), és un compte d’Instagram que agrupa obra d’artistes anònims, i no tan anònims, creada i elaborada durant el confinament. La iniciativa parteix de tres publicistes de Barcelona i fins ara ha publicat des d’un punt de vista artístic objectes que de la nit al dia han esdevingut quotidians com mascaretes, desinfectant o paper higiènic.

El nou museu ha esdevingut un fenomen global, que rep treballs d’arreu del món, tot i que només alguns són publicats. A The Covid Art Museum  s’hi veuen vídeos així com fotografies, il·lustracions i altres formes artístiques, totes originals i inspirades en aquests temps de coronavirus.

Un artista amb EM i gran dependència

Entre les obres que s’han publicat al museu, n’hi ha una d’elaborada per una persona amb esclerosi múltiple. Es tracta de l’obra de la parella de videoartistes formada per Alfredo Castellanos i Nuria Megías, de Barcelona. Ell és gran dependent, té esclerosi múltiple secundària progressiva des de fa més de vint anys i una discapacitat reconeguda de més del 77%.

El seu estat de salut li ha anat impedint progressivament continuar treballant però això no evita que utilitzi Facebook com a plataforma creativa per expressar amb fotografies retocades el seu estat d’ànim o la visió de l’actualitat.  “Ens encanta jugar amb les paraules i el significat de les imatges. Sempre si és possible en clau d’humor i d’optimisme”, explica l’Alfredo Castellanos.

Quan es va assabentar de l’existència del museu, la parella va decidir enviar una imatge divertida de tots dos amb una mascareta de quadres. “Volia ésser una càpsula tendrament irònica, provocar una rialla interior. Com diu el nostre gran admirat Tortell Poltrona: el virus ens ha esborrat el somriure, no perquè no hi sigui, sinó perquè no es veu”.

L’art no té barreres

“Hem pensat que el fet que dins d’aquest confinament i pàndemia es pugui ésser positiu i creatiu és la millor manera de passar aquest temps difícils”, afirma aquesta parella que fa vint anys ja definia la seva obra com a videoartística. 

“Per a molts de nosaltres el dia a dia passa per una solitud i una distància social més gran que el de la resta de persones. Estem acostumats al fet que si un ascensor s’espatlla poden passar setmanes fins que l’arreglin i puguem tornar a sortir al carrer. Però l’art no té barreres…i el món virtual ens permet ser lliures i amb igualtat de condicions”. Aquests dies, el fet que el museu hagi publicat la seva obra li dona una vàlvula d’escapament mentre està pendent dels m’agrada i els comentaris que rep.

El fet d’haver publicat al museu del covid ha fet que aquesta parella rememorés el passat, quan abans que l’esclerosi múltiple ho impedís, es presentava a concursos i a festivals.  “Estem molt agraïts al museu perquè des de la publicació de la nostra obra  amistats i coneguts dels quals ja no sabíem res han tornat a les nostres vides! “