Andreu Barceló: “El meu cap està fent un gir de 180 graus”

– Com comença tot?

Treballava en un hotel i vaig notar un formigueig a la mà esquerra, vaig perdre la sensibilitat als dits fins al punt de cremar-me i no notar-ho. Vaig decidir anar al metge de família.

Em va preguntar de què treballava i li vaig dir que era cambrer. Després em va preguntar amb quina mà portava la safata i, com que vaig respondre que amb l’esquerra, em va dir que això era de portar la safata.

– I ja està?

Sí, no li va donar importància. Jo estava passant per una època molt complicada familiarment, amb estrès i nervis. Però després aquesta pèrdua de sensibilitat va anar cap a la cama esquerra. Vaig perdre la sensibilitat i, sobretot, la mobilitat del peu. No tenia força, no podia aixecar la cama, anava coix.

– I doncs?

Vaig anar a urgències, on vaig trobar una metgessa que va veure que alguna cosa no anava bé. Em va fer les proves neurològiques i la punció lumbar i el 4 d’agost del 2014 em van donar el diagnòstic: esclerosi múltiple.

– Et devia sorprendre.

No sabia ni què era l’esclerosi múltiple. El neuròleg ens va agafar i ens va explicar la malaltia, que no tenia cura, que hi havia molts de tractaments, que s’investigava molt i al final ens va dir el nom. Coneixia la malaltia de nom i prou.

– Et va donar algun consell?

El primer que em va dir va ser que no mirés el doctor Google i va ser el primer que vaig fer. Va ser un desastre. Va sortir la cadira de rodes, que em trobaria malament … I la imatge de l’Stephen Hawking, que tenia ELA i  no esclerosi múltiple.

Quan et diagnostiquen, et trobes amb molta manca d’informació. Aquesta malaltia hauria de tenir més visibilitat. Trobo que hi ha molta informació del càncer, la sida, el coronavirus… i de malalties cròniques i neurodegeneratives com aquesta se’n parla molt poc.

El primer que em va dir (el neuròleg) va ser que no mirés el doctor Google i va ser el primer que vaig fer.

– Quants anys tenies quan et van diagnosticar?

24.

– Què ha canviat a la teva vida des de llavors fins ara?

Al principi no va canviar gairebé res, perquè després del brot vaig estar una setmana ingressat a l’hospital i quan vaig sortir vaig recuperar tota la força i la mobilitat.

El primer canvi va ser sobretot a l’hora de començar el tractament. En el tractament que tenia m’havia de punxar i vaig haver de canviar els meus hàbits, perquè havia de fer una cosa que no havia fet abans. Fins que no vaig tenir el segon brot gairebé no era conscient que tenia aquesta malaltia.

– Quan vas tenir el segon brot?

Sis anys després, l’octubre del 2020.

– I durant aquest temps no vas tenir cap brot?

Alguna cosa molt sensitiva, però res important, coses que desapareixien i que mai sabia si era per l’esclerosi múltiple o és que se m’havia pinçat un nervi.

– Com et va afectar el segon brot?

Em va tornar a afectar la part esquerra, no vaig perdre força ni mobilitat, va ser un brot sensitiu que em va fer canviar el tractament.

– I a partir d’aquest segon brot vas fer un canvi?

Sí, tenia una vida molt sedentària, la meva feina és d’estar assegut vuit hores i arribava a casa i m’estirava al sofà. No feia esport, menjava ultraprocessats… Després del brot el meu sogre em va agafar i em va dir “a partir de demà a caminar cada dia”. I a partir d’aquí vaig canviar els meus hàbits.

Després del brot el meu sogre em va agafar i em va dir “a partir de demà a caminar cada dia”. I a partir d’aquí vaig canviar els meus hàbits.

– Què vas canviar?

Vaig començar una vida més activa, vaig anar més alerta amb el menjar. El tractament que prenc també necessitava una alimentació més equilibrada i amb més greixos naturals. Ara no menjo carn i bec molta més aigua, encara que una cervesa de tant en tant s’escapa. També hi ha hagut un canvi psicològic, el meu cap està fent un gir de 180 graus.

– Com ha anat?

Primer vaig començar caminant i després vaig començar a córrer. El meu germà em va estirar molt amb això de córrer perquè jo no havia corregut en la meva vida. Ell em va portar cap a la muntanya i a partir d’aquí he començat a fer curses i aquí estem!

– Com notes que el canvi d’hàbits t’ha anat bé?

– He perdut més de 10 quilos i em sento molt més alliberat i àgil. El fet de posar-te objectius t’ho fa tot més fàcil. Anímicament, també em sento més fort, amb més energia i més ganes de fer coses. Amb els nens abans em feia mandra anar al parc o a les activitats extraescolars i ara tinc més ganes de moure’m.

El fet de posar-te objectius t’ho fa tot més fàcil. Anímicament, també em sento més fort, amb més energia i més ganes de fer coses.

– Com et trobes?

En general bé, noto que els canvis d’estacions m’afecten i el canvi cap a la primavera és una mica feixuc.

– Tens fatiga?

No ho sé. No sé si és fatiga o és que em matxuco als entrenaments!

– Has explicat la malaltia a l’entorn?

Sí, ho vaig fer quan em van diagnosticar i quan ho explicava m’emocionava bastant. Tots van reaccionar amb sorpresa i tots em donaven molts ànims. Hi ha gent que em pregunta exactament què és l’esclerosi múltiple,  també hi ha gent que em pregunta si estic bé perquè no veuen cap símptoma extern i això els fa pensar que estic bé.

*Pots seguir a l’Andreu en el seu compte d’Instragram @viureambEM