Lourdes Galán: “He fet un camí cap a la salut total”

– Quan et diagnostiquen?

L’any 2008, després de tenir a la meva tercera filla. Estava en un hotel. Vaig entrar a la dutxa que hi veia dels dos ulls i vaig sortir-ne sense veure-hi d’un. Sí que és veritat que feia setmanes que em picaven molt. A l’hotel hi havia també una amiga infermera. Li vaig explicar i em va dir que dilluns anés al metge de capçalera.

– Hi vas anar?

Vaig anar a la meva òptica de sempre perquè portava ulleres i a l’òptica també em van dir que anés al metge de capçalera.

– I doncs?

Hi vaig anar i la doctora em va dir que anés a urgències de l’hospital. Suposo que ella ja devia veure alguna cosa, perquè donava el perfil total de 90-60-90 de l’esclerosi múltiple. Dona, acabada de ser mare, 33 anys… De seguida em van diagnosticar.

– Com t’ho vas prendre?

Estava espantada, perquè el meu marit i jo pensàvem que tenia un tumor com un piano. Ell no m’ho deia i jo tampoc li deia a ell. Recordo com després del diagnòstic vam pujar al cotxe i el meu marit va deixar caure el cap contra el volant i va dir: “Mira, Lourdes, no és el que jo em pensava. Per tant, bé, i d’ara endavant cal gaudir de la vida”. Però no sabia ben bé el que venia.

– Quan vas veure el que venia?

Quan vaig començar a anar la unitat d’esclerosi múltiple i vaig veure gent arrossegar els peus, gent amb cadira de rodes… Això era superior a mi perquè no volia acabar així.

– I què vas fer?

Vaig anar superant-ho de mica en mica. És un regal poder viure en família. La malaltia té un sentit, a mi m’ha curat de coses dolentes com la supèrbia. L’esclerosi múltiple és una cura d’humilitat perquè veig que no controlo res.

Ara estic en un assaig clínic i no sé què passarà. Avui estic bé i demà no ho sé.  A casa meva m’he sentit molt forta i lliure i també en un grup de l’església on em sento lliure per expressar les meves misèries.

L’esclerosi múltiple és una cura d’humilitat perquè veig que no controlo res.

– Com et va canviar la vida quan et van diagnosticar?

Em va marcar molt haver de deixar de donar el pit a la meva filla per la medicació.

– Hi ha hagut més canvis?

Moltes vegades em trobo molt cansada. La calor m’afecta molt, però el que desgasta l’esclerosi múltiple és l’autoestima. No estàs en situació de depressió però estàs allà. I això al principi em va frenar molt.

No em cuidava físicament fins que em vaig adonar que havia de fer just el contrari. Que cal lluitar, i aquí vaig fer un canvi amb l’alimentació i l’esport.

– Quan vas començar aquest canvi?

Quan vaig deixar de fumar.

– Per què ho vas deixar?

Vaig començar a fumar quan tenia 15 anys perquè llavors era trending. Durant els embarassos dels meus tres fills vaig continuar fumant. Després del diagnòstic un dia vaig anar al dentista perquè tenia les genives negres i em vaig espantar una mica.

Li vaig explicar al dentista que estava espantada i que tenia esclerosi múltiple. El dentista em va dir que fumar era fatal i em va enviar a la doctora de capçalera perquè m’ajudés a deixar de fumar.

No em cuidava físicament fins que em vaig adonar que havia de fer just el contrari. Que cal lluitar.

– I et va ajudar?

Em va ensenyar tota la gamma de productes que hi havia d’ajut per deixar de fumar, però quan vaig veure el preu… Tenia tan poca confiança amb mi… pensava que llançaria els diners perquè no seria capaç i no podria deixar de fumar.

-Tanmateix, ho vas deixar.

Sí. Vaig passar dues setmanes amb síndrome d’abstinència. Ho vaig aconseguir amb caramel·lets, vaig substituir el tabac per caramels i vaig guanyar uns quants quilos, que sumats als que ja tenia després d’haver tingut tres fills… M’havia engreixat molt i l’autoestima estava per terra, ja no només de la malaltia sinó de no sentir-me guapa.

– Però el fet d’assolir un repte com deixar de fumar et devia omplir d’orgull.

Sí, així i tot, vaig decidir que em tocava posar-me guapa i fer dieta. I veia que era impossible. No podia fer les dues coses: deixar de fumar i fer dieta. Vaig provar moltes coses fins que abans de la pandèmia els reis em van portar una bicicleta.

– I què tal?

Al principi quan l’agafava de semàfor en semàfor em moria. La meva filla petita reia de mi perquè em costava molt. Em sentia com en els dibuixos animats, semblava l’elefant o el mamut. Sentia vergonya. Després de la pandèmia vaig tornar a agafar la bici i com que seguia fent dieta m’he anat aprimant.

– Quants quilos has perdut?

Gairebé 30 kg.

– Així que ho has aconseguit!

Sí, he fet un camí cap a la salut total.

– Has patit en la dieta?

No, em feia por fer coses rares perquè tinc esclerosi múltiple, així que vaig anar a un centre on m’han ensenyat a menjar bé i estic molt contenta.

El que més em costa és pensar que em trobo millor que mai, em trobo més guapa que mai i, en canvi, tinc noves lesions. Això és un xoc, perquè m’han hagut de canviar la medicació.

– Després de tot el que has passat, què recomanaries a algú a qui li diagnostiquen EM?

Recomano un balanç en la vida en l’àmbit físic, mental i espiritual, perquè les 3 coses són superimportants. Físicament, és rellevant una dieta sana i fer esport per sentir-te viva. Mentalment, sento pau, gaudi i llibertat quan faig esport, tinc el sol de cara i noto l’aire…

Recomano un balanç en la vida en l’àmbit físic, mental i espiritual, perquè les 3 coses són súper importants.

– Deies abans que l’església t’ha ajudat espiritualment.

Sí, sempre he sigut creient, però quan tens una cosa que no controles i et fa por i et fa patir… Jo soc afortunada, perquè després de 13 anys estic així i dono cada dia gràcies a Déu per això.

Així i tot, quan em truquen i em donen males notícies sobre l’EM m’enfonso i necessito esperança, i aquesta esperança l’he trobat a l’església. Altres persones l’aconsegueixen en altres llocs.

*Pots llegir l’article que ha escrit la Lourdes sobre com ha aconseguit deixar de fumar i fer un canvi a la seva vida aquí.