La sal, les malalties autoimmunes i l’esclerosi múltiple

El sistema immunitari està dissenyat per detectar i atacar els agents externs (virus, bacteris i altres patògens) i cèl·lules canceroses. Diem que l’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia o un trastorn autoimmunitari, ja que les persones amb EM, les cèl·lules del sistema immune ataquen per error la mielina, una substància que recobreix els nervis i que permet la correcta conducció dels impulsos nerviosos.

De trastorns autoimmunitaris n’hi ha més: l’artritis reumatoide, la psoriasi, el lupus, la colitis ulcerosa… Es tracta de malalties molt diferents entre si, però totes elles tenen com a característica en comú l’autoimmunitat. Tot i que l’EM no és una malaltia hereditària, sí que existeix certa predisposició genètica a desenvolupar un trastorn autoimmune. Segons els experts, sobre les persones genèticament susceptibles, hi actuarien tot un seguit de factors ambientals que podrien impulsar l’autoimmunitat; entre ells, hi hauria les infeccions víriques, l’exposició a contaminants, el tabaquisme i certs factors dietètics com el consum de sal.

Sobre les persones genèticament susceptibles, hi actuarien tot un seguit de factors ambientals que podrien impulsar l’autoimmunitat; entre ells, el consum de sal

L’efecte del consum de sal sobre el sistema immunitari

La sal és la principal font de sodi a la nostra alimentació, un component essencial per a la nostra fisiologia. No obstant això, un consum elevat pot contribuir a l’aparició i empitjorament de la hipertensió arterial i certes malalties cardiovasculars. La recerca biomèdica està mostrant, a més, que el consum de sal també pot tenir un paper en el desenvolupament de malalties autoimmunes.

La majoria dels estudis realitzats fins ara han estat estudis preclínics, és a dir, realitzats sobre models animals. Així, una dieta alta en sal ha mostrat un augment de l’aparició i empitjorament de l’autoimmunitat en un model de ratolí d’EM, de lupus, d’artritis reumatoide i colitis. El sodi de la sal, revertiria l’efecte dels limfòcits T reguladors i promouria l’activitat dels limfòcits T activadors, sobre-activant la resposta immune i afavorint d’aquesta manera l’aparició d’aquestes malalties. Això no obstant, les troballes provinents d’aquest tipus d’estudis s’han d’interpretar amb cautela, ja que no tenen per què reproduir els mateixos resultats en humans.

D’estudis clínics, és a dir, fets en humans, se n’han fet més aviat pocs. Sí que s’ha mostrat certa associació entre el consum de sal amb un major risc d’empitjorament a l’artritis reumatoide. Però en el cas de l’EM, hi ha estudis que suggereixen una relació amb l’activitat inflamatòria de la malaltia i les taxes d’exacerbació clínica, i altres que no.

Un consum elevat de sal pot contribuir a l’aparició i empitjorament de la hipertensió arterial i certes malalties cardiovasculars

Hàbits alimentaris més saludables per prevenir malalties autoimmunes

En conjunt, la recerca biomèdica revela que existeix una possible relació entre l’alta ingesta de sal i el desenvolupament de malalties autoimmunes, tot i que encara cal entendre millor aquesta relació. Ara cal fer més estudis que permetin identificar millor el perfil de les persones que es beneficiarien de la restricció de sal a la dieta. Per altra banda, els investigadors proposen als metges que, conscients de l’efecte dels factors dietètics en les malalties autoimmunes, recomanin als seus pacients uns hàbits alimentaris més saludables.

Font:

Sharif K, et al. The role of dietary sodium in autoimmune diseases: The salty truth. Autoimmun Rev. 2018 Nov;17(11):1069-1073. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/30213699/