Albert Alujas: ‘Sempre havia fet treballs físics, ara treballo assegut en una oficina i faig boxa’

Treballava en una fàbrica i em vaig trobar malament. Vaig anar al metge però em deia que tenia estrès. Anava passant el temps i caminava malament, veia doble, sentia uns xiulets a l’orella, em marejava molt i tenia formigueig a les cames i als braços.

I estava molt estressat?

No. Vivia sol i al costat de la feina. Li vaig dir al metge que no entenia què considerava ell estrès perquè jo vivia gairebé millor que ell. Però el metge em deia que estigués tranquil, que ja em passaria. Fins que un dia vaig tornar al metge i hi havia un substitut que em va enviar al neuròleg.

-I?

Vaig entrar per la porta i així que em va veure el neuròleg em va dir o tens esclerosi múltiple o tens un tumor. I jo no podia entendre com podia ser que el neuròleg només veure’m ja sospités què tenia quan el metge de capçalera durant 6 mesos em va dir que tenia estrès.

-Quin ensurt. Li van fer les proves?

Em van fer les proves per descartar el tumor perquè el neuròleg tenia clar que era esclerosi múltiple.

-Vostè sabia què era l’esclerosi múltiple?

No. Em sonava la paraula i l’havia sentit però no sabia de què es tractava.

-Com va reaccionar davant la malaltia?

Quan em van dir 100% segur que tenia esclerosi múltiple estàvem amb la meva mare i el meu pare. Ells es van quedar sorpresos però jo em vaig sentir alleujat perquè m’estava tornant boig pel fet de no saber què em passava. Ara sé el que tinc. Sé que puc lluitar i que puc avançar i que no és estrès. Quan no ho sabia, jo continuava amb la mateixa feina i amb la mateixa vida i, és clar, era perjudicial.

-Quina era la seva feina a la fàbrica?

Estava en un forn amb molta calor on feia taps de tetina, dels comptagotes.

-Va explicar que tenia esclerosi múltiple?

Sí, ho vaig dir perquè és una malaltia i si em passava qualsevol cosa… Vaig continuar treballant des que em van diagnosticar, al mes de juny, fins al setembre, quan se’m va acabar el contracte. Llavors, vaig parlar amb Recursos Humans i em van dir que podria tornar quan volgués. Si ara truqués no tindria cap problema en tornar.

-Per què ho va deixar?

Perquè no m’anava bé per la malaltia i fèiem torns. Una setmana matins, una de tardes i una de nits. Si fos cada mes encara podria plantejar-m’ho però canviar de torn cada setmana … el canvi és molt gran i no tinc temps d’adaptar-me.

-Va decidir deixar la feina.

Sí, vaig estar un any i mig de baixa i em van dir que no podia treballar.

-I, mentrestant, es trobava bé?

Sense fer res és clar que em trobava bé. Però em feia por perquè jo sempre havia treballat i l’esclerosi múltiple limitava el meu futur laboral.

-Què havia estudiat?

M’havia tret l’ESO però no havia continuat estudiant i sempre havia fet feines físiques. Quan em van diagnosticar vaig mirar per Internet i…

-Això que sempre diuen que no s’ha de fer.

Sí, la neuròloga em va dir que no ho fes però a Internet vaig trobar la Fundació Esclerosi Múltiple i vaig demanar-hi informació. Vaig parlar amb el treballador social i amb la psicòloga. A Internet hi ha informació que diu bestieses però també hi ha les associacions de pacients, com la Fundació, que posa a la teva disposició un equip de professionals, o l’Observatori. Quan vaig tenir l’alta vaig tornar a parlar amb la Fundació i vaig fer cursos per millorar el meu currículum i per buscar feina. Coincidia que en aquell moment buscaven a persones pel Centre Especial de Treball FEM-CET. Així que vaig fer la formació i em van contractar. Després vaig decidir estudiar i ho vaig deixar, però l’any passat vaig tornar-hi a entrar. Treballo en diferents campanyes de telemàrketing i m’agrada perquè així la feina és més variada.

-Què va estudiar?

Vaig fer un curs de ràdio al matí i a la tarda em preparava per a les proves d’accés a la universitat; no les vaig passar i pel curs de ràdio necessitava fer moltes pràctiques, que no he acabat. Durant un temps feia pràctiques de ràdio al matí i a la tarda anava a treballar però ho vaig haver de deixar perquè començava fent pràctiques a les 9 del matí i acabava de treballar a les 9 de la nit i amb aquest ritme vaig acabar tenint un brot.

-I ha deixat les pràctiques definitivament?

Per fer les pràctiques hauria de deixar de treballar. Després em vaig apuntar per fer un grau superior però vaig començar un tractament, vaig estar 3 mesos de baixa, sense sortir de casa i sense poder fer res… Així que vaig perdre el curs. Al gener torno a tenir tractament, perquè són 2 sessions en 2 anys diferents, així que ara per estudiar m’he d’esperar.

-Vostè que treballa en un Centre Especial de Treball, li agradaria treballar a l’empresa ordinària?

Sí que m’agradaria, sempre i quan jo pugui fer bé la feina.

-Vostè ha fet de voluntari del Mulla’t.

M’ho van proposar fa dos anys per a la piscina Mireia Belmonte, de Badalona. Vaig anar-hi, ho vaig provar i em va agradar. I més per la causa que és perquè estàs venent uns productes que són per ajudar-te a tu mateix.

-Quina resposta va rebre de la gent?

Aquest any he estat a la piscina de Tiana. La gent em preguntava si coneixia algú que tingués EM i jo els deia, jo en tinc. El primer que em deien era que jo estava molt bé. I estic bé per fora que és el que es veu però per exemple tinc problemes de coordinació, que no es veuen. La gent pregunta i s’interessa. Em van preguntar els símptomes que tenia i què notava.

-Actualment, practica algun esport?

Faig boxa.

-Expliqui, expliqui.

Estic començant. Sempre he fet treballs físics i he estat una persona bastant moguda. Ara treballo assegut en una oficina. Intento anar a boxa un parell de dies a la setmana. Vaig preguntar al monitor si podia fer-ho i em va dir que sí. Al meu ritme.