L’estrès i l’esclerosi múltiple: com s’ha de gestionar?
Publicat el17-02-2022
Viure amb esclerosi múltiple genera estrès, principalment perquè la malaltia crea una alta sensació de falta de control. Les persones amb EM no l’han d’evitar pas, sinó canviar el mecanisme de resposta i no preocupar-se en excés per la gestió d’aquest estrès.
Moltes persones poden tenir estrès, ja tinguin esclerosi múltiple o no. Hi ha molts tipus d’estrès, que no afecten a tothom de la mateixa manera: el degut a fets intranscendents del dia a dia (quedar-se aturat en un embús, gestionar el pressupost familiar…), el causat per episodis traumàtics o el que provoca l’ambient general, com una crisi econòmica o una guerra.
El diagnòstic d’esclerosi múltiple i conviure amb la malaltia també comporten estrès. Tot i que fins ara no s’ha trobat cap evidència de causa-efecte entre l’esclerosi múltiple i l’estrès, alguns estudis indiquen que és possible la relació entre els esdeveniments vitals estressants i les noves lesions (detectades gràcies a ressonàncies magnètiques).
Com l’estrès impacta en l’esclerosi múltiple
Algunes persones amb EM poden creure que el sol fet de patir estrès a causa de la malaltia pot ser l’origen d’un nou brot, i el resultat és un estrès innecessari per aquesta preocupació. En concret, l’estrès actua per protegir el cos d’un sobreestímul, segregant compostos químics que fan que la persona es mantingui en estat d’alerta. L’hormona principal que se segrega durant aquest procés és el cortisol, un antiinflamatori, i també d’altres que en són derivades, com la prednisona, que s’usa sovint precisament per tractar els brots de l’EM.
Així, doncs, l’estrès no provoca els brots, però sí podria estar relacionat amb la resolució de l’estrès, quan els nivells de cortisona antiinflamatòria disminueixen al cos. Aquests processos poden desenvolupar-se, fins i tot, durant mesos i ser desactivats pel cos, però de vegades s’arriben a convertir en recaigudes de l’esclerosi múltiple.
La clau per gestionar l’estrès és aprendre a afrontar-lo i no pas deslliurar-se’n.
En aquest sentit, cal tenir en compte algunes qüestions:
Els familiars o amics sovint amaguen temes importants que sí que cal parlar amb la persona amb EM per por a estressar-la o fer-la sentir malament. Cal posar aquestes qüestions sobre la taula i resoldre-les sempre.
A vegades s’aconsella a les persones amb EM que deixin la feina per evitar l’estrès laboral, però eliminar una rutina tan important pot fer que augmenti encara més. En moltes ocasions, la depressió en l’EM té a veure amb la pèrdua de funció social o de l’activitat social general (oci, cercle d’amics, etc.).
Maneres d’afrontar i gestionar l’estrès
Potser no és possible eliminar totes les fonts d’estrès a la vida, però és possible gestionar-lo amb diferents tècniques i canvis de mentalitat. L’exercici, el ioga, la meditació, relacionar-se amb altres persones, gaudir de la natura o cuidar un animal poden ajudar a minimitzar l’impacte de l’estrès al cos de les persones amb EM.
Per afrontar l’estrès, hem de reconèixer l’efecte que està causant en la nostra salut, identificar la seva causa i actuar per reduir o eliminar la font d’aquest estrès. Hi ha algunes idees que podem tenir al cap per tal de gestionar l’estrès, com poden ser:
Mirar de pensar en perspectiva i evitar centrar-se només en les parts dolentes.
Trobar les coses bones de les quals podem gaudir en aquest mateix instant.
Mantenir una actitud positiva i mirar de descobrir maneres de millorar la situació actual.
Ser amable amb un mateix i no jutjar-se.
Demanar ajuda als altres quan es necessiti.
No podem eliminar totalment l’estrès a la vida, però hi ha moltes tècniques que ens poden ajudar a controlar-lo millor.
A més, algunes tècniques de gestió de l’estrès que es poden aprendre són:
1) Escaneig del cos (exercici diari):
Seure còmodament i tancar els ulls.
Començar a escanejar mentalment les sensacions del cos.
A poc a poc, desplaçar l’atenció des dels dits del peu al cap.
Notar què se sent a cada àrea del cos. Si es nota algun tipus de tensió, inspirar de forma relaxada i treure aquesta tensió cap enfora.
Fer unes quantes respiracions profundes.
Estirar-se suaument i obrir els ulls.
2) La “tetera” (exercici de respiració per fer en situacions d’estrès extrem):
Seure correctament en un lloc confortable.
Tancar els ulls i dirigir tota l’atenció a la respiració.
Deixar que tots els pensaments i sensacions negatives desapareguin. Cal centrar-se en la respiració, en com entra i surt l’aire del cos. Pensar que els pensaments no desitjats se’n van del cos en cada exhalació.
A continuació, imaginar que el cos és una tetera plena d’aigua que s’està escalfant. L’aigua, que representa l’estrès, arriba fins al cap.
Fer una respiració profunda, amb els ulls tancats, i deixar anar l’alè de manera lenta, fent un soroll de xiulet, com si la persona fos una tetera que deixa anar el vapor del seu interior. Imaginar que l’aigua flueix per tot el cos i surt pels peus.
Repetir dues o tres vegades i sentir com la tensió surt del cos.
És molt important optimitzar com es fa front a l’estrès per tal de no generar més estrès i altres símptomes psicològics. Quan la persona amb esclerosi múltiple se senti desbordada i incapaç de controlar l’estrès, pot ser de gran utilitat treballar amb un professional que l’ajudi a modificar les estratègies per afrontar-ho.
Mohr, D.C., Hart, S.L., Julian, L., Cox, D. i Pelletier, D. Association between stressful life events and exacerbation in multiple sclerosis: a meta-analysis. British Medical Journal. 2004; 328, 7442.
Mohr, D.C., Likosky, W., Bertagnolli, A., Goodkin, D.E., Van der Wende, J., Dwyer, P. i Dick, L.P. Telephone-administered cognitive-behavioral therapy for the treatment of depressive symptoms in multiple sclerosis. Journal of Consulting and Clinical Psychology. 2000; 68, 356-361.
Jo necessito ajuda, jo sola no puc 😉
Hola Cecilia,
ens posem en contacte amb tu per privat per parlar i veure de quina manera et podem acompanyar i donar suport des de la Fundació.
Salutacions,