Consells per evitar l’estrès del dia a dia amb EM

Són moltes les persones que tenen estrès en algun moment, però en el cas de les persones amb EM aquesta situació pot complicar la gestió dels seus símptomes. Per això, és important saber controlar l’estrès i afrontar el dia a dia amb calma.

És habitual sentir estrès davant de l’acumulació de tasques o de la sensació de falta de temps. En aquests moments estressants, el cos requereix més energia per pensar, resoldre problemes o, simplement, fer front a les necessitats de la vida diària. En aquest sentit, l’estrès pot fer més complicada la gestió dels símptomes de l’esclerosi múltiple, com la fatiga, el dolor o la depressió.

La vida diària amb EM ja pot resultar angoixant amb el maneig dels símptomes i els possibles brots. Per això, és important controlar l’estrès per evitar dificultats més grans.

 

Quina relació hi ha entre l’estrès i l’EM?

Hi ha alguns estudis que han investigat la possible relació entre l’esclerosi múltiple i l’estrès. Entre els resultats obtinguts, destaquen la precipitació de les recaigudes i l’empitjorament de determinats símptomes com efectes de l’estrès en persones amb esclerosi múltiple, segons la Universitat de Califòrnia. Igualment, el mateix estudi va observar una resposta inflamatòria excessiva i l’agreujament de la degeneració.

A més, s’ha comprovat que els episodis d’estrès comporten un augment de la citocina inflamatòria, que també s’incrementa durant les recaigudes de l’EM.

Més enllà de les investigacions, es considera que l’impacte més gran no el causen els factors estressants a curt termini, sinó aquells d’envergadura més gran, com pèrdues, dol, conflictes o depressió. Aquests últims poden desencadenar un empitjorament de l’esclerosi múltiple.

En darrer lloc, existeixen una sèrie de vivències vinculades a la vida amb EM que poden afavorir l’aparició d’estrès.  Alguns exemples poden ser:

  • La incertesa abans del diagnòstic.
  • La pèrdua de control davant de determinats símptomes intermitents i impredictibles.
  • La invisibilitat de certs efectes que pot generar sensació d’incomprensió.
  • La visibilitat de símptomes emergents i pudor davant de la reacció externa.
  • L’estrès econòmic i la preocupació pels recursos o la feina.
  • La necessitat de presa de decisions respecte a teràpies o tractaments.

 

Principals efectes de l’estrès

Generalment, l’estrès es manifesta amb símptomes físics com dolors d’estómac o cap, mans humides i sudoració. Així i tot, existeixen una sèrie de signes menys perceptibles que també s’atribueixen a aquest estat nerviós.

Cada persona reacciona de manera diferent a l’estrès i en el cas de les persones amb EM, pot ser més difícil diagnosticar un nivell elevat. El motiu és la coincidència de determinats signes habituals amb símptomes de l’esclerosi múltiple, com la fatiga o la tensió muscular.

Per diferenciar-los, el primer que s’ha de fer és diferenciar diferents menes d’efectes de l’estrès.

  • Signes físics: augment de la sudoració, tensió muscular, estrenyiment o diarrea, mals de cap o d’estómac.
  • Signes emocionals: irritabilitat, sensació d’angoixa, falta de concentració, dificultat per prendre decisions, disminució de la confiança i un estat d’ànim baix.
  • Signes de comportament: problemes de son, alteració de l’apetit i el desig sexual, excés de mals hàbits o falta de ganes de socialitzar.

Més enllà d’aquests efectes perceptibles, l’estrès també altera la tensió arterial, el ritme cardíac i el metabolisme, en general. A curt termini, aquestes reaccions poden facilitar la resposta a situacions sobrevingudes, però a llarg termini pot repercutir en la salut física i emocional.

 

Consells per gestionar l’estrès

Cada persona conviu amb l’estrès de manera diferent i, per tant, també es pot valdre de recursos diferents per controlar els seus efectes. Tot i això, per trobar la fórmula que permeti controlar le18s situacions estressants pot ser útil provar les diferents accions que es recomanen.

Entre les principals, destaquen:

  • Aprendre a reconèixer allò que es pot controlar i allò que no. És important saber fins a quin punt es pot actuar per millorar una situació estressant. Prendre temps per decidir-ho pot aportar la calma per prendre les mesures que es puguin dur a terme o abandonar els nervis, si no hi ha res que es pugui fer per canviar la situació.
  • Establir objectius realistes i planificar amb antelació. Davant de la incertesa de l’EM, tenir plans de contingència pot ajudar a reduir l’estrès davant d’inconvenients inesperats. A més, ordenar les tasques segons les prioritats i dividir-les en parts més manejables també pot prevenir l’angoixa.
  • Portar un diari de l’estrès. Escriure diàriament els moments d’estrès pot ser útil per identificar els factors que produeixen o agreugen aquesta situació. A més, anotar les reaccions pot servir per reflexionar sobre les respostes que podrien millorar. També es recomana apuntar tres moments o sensacions positives de cada dia, per molt que siguin petites, per evitar caigudes de l’estat d’ànim.
  • Fer exercicis de relaxació i respiració. Aprendre tècniques de relaxació i respiració conscient pot ajudar al control de situacions d’estrès.
  • Compartir les preocupacions. Parlar amb la gent propera sobre les situacions que poden produir inquietud és molt útil per descobrir noves perspectives i no donar-los una magnitud superior a la que tenen.
  • Mantenir l’activitat física. A més d’allunyar l’estrès, l’exercici contribueix a millorar l’estat d’ànim, augmentar l’autoestima i cremar l’energia nerviosa. Així, pot ser molt útil per desfogar-se, descarregar la ira o la frustració i per evitar l’enfrontament amb altres persones.

El control de l’estrès no és immediat, sinó que requereix un procés d’adaptació de les mesures que són oportunes per cada persona. Tot i això, és important descobrir quines són i posar-les en pràctica per gaudir d’una millor salut.

Referències:

Heu d'iniciar la sessió per comentar.

Tens un compte? Inicia la sessió ara!

Vols crear el teu compte? Inscriu-te ara!