L'equip multidisciplinari de l'Hospital de Dia de Barcelona de la Fundació d'Esclerosi Múltiple va presentar el pòster "Mesura de l'eficàcia de la RHB en pacients amb EM utilitzant el mètode" Goal setting "(determinació per objectius)".
Aquest mateix pòster va ser acceptat i presentat al XVI Congrés Anual del RIMS (Rehabilitation in Multiple Sclerosis) que va tenir lloc a Turku (Finlàndia) el maig 2011
Mesura de l'eficàcia de la RHB en pacients amb EM utilitzant el mètode "Goal setting" (determinació per objectius)
Els objectius rehabilitadors dels pacients amb esclerosi múltiple (EM) poden, i moltes vegades són diferents als objectius de l'equip rehabilitador. En la literatura s'ha proposat una metodologia que utilitza la mesura dels resultats rehabilitadors centrats en la persona (goal attaintment scaling, Kiresuk et al 1960/Turner-Stokes 2009). Aplicant la determinació d'objectius (goal setting, Locke s 1968/Hurn, Khan 2008), amb aquest estudi vam voler determinar:
1- Quins eren els objectius personals rehabilitadors dels pacients quan va ingressar al nostre centre.
2- Emprar la determinació d'objectius com a procediment per a la intervenció rehabilitadora i avaluar el seu rendiment comparant-la amb mesures estàndard funcionals, escales específiques i d'autopercepció de millora.
3- I finalment avaluar amb una escala visual analògica el grau d'assoliment dels objectius dels pacients després del tractament rehabilitador.
Es van reclutar 90 pacients de forma prospectiva i consecutiva admesos a l'Hospital de Dia d'esclerosi múltiple de Barcelona des del 03/2010 fins al 09/2010. Els pacients van seguir un programa de rehabilitació (exercicis de potenciació, d'estirament, d'equilibri en bipedestació i sedestació, de reeducació de la marxa i exercicis de resistència a la fatiga) 2 ó 3 dies per setmana durant un període de 6 mesos. Els pacients van seleccionar un màxim de 3 objectius del llistat de la Figura 1 (veure pòster). A l'ingrés i l'alta es va administrar el FIM (Functional Indpendence Measure) i EDSS (Expanded Disability Status Scale) com escales funcionals i, el test de Berg (test d'equilibri), test de Tinetti (test de patró de marxa) i TMWT (Tingues Ficar Walking Test que és un test de velocitat de marxa) com escales específiques.
77 pacients van completar el període rehabilitador i es va administrar la valoració completa. L'edat mitjana dels pacients va ser 49 anys. Pràcticament el 50% eren formes secundàriament progressives i, pel que fa a la discapacitat, gairebé un 50% de pacients tenien un EDSS d'entre 6.0 i 7.0
Resultats:
1-El 90% de la mostra va seleccionar com a objectiu prioritari rehabilitador la marxa (que va ser desglossat en 3 ítems: millorar l'equilibri a la marxa, millorar el patró de la marxa i millorar la velocitat en la marxa). Aquest objectiu va ser majoritàriament seleccionat independentment de l’EDSS.
2-Pel que fa a l'avaluació de les intervencions i la seva eficàcia:
2.1-Valorades amb escales funcionals: no haver-hi canvis significatius en l’EDSS ni en el FIM motor a l'ingrés i l'alta, i la majoria de pacients van romandre estables.
2.2-Valorades amb les escales específiques: les mesures en les escales d'equilibri millora en un 65% dels pacients i les diferències en la mitjana van ser estadísticament significatives. També hi va haver significació estadística en les diferències en la mitjana de l'escala de Tinetti. Si bé no es van obtenir diferències significatives en la mitjana de les mesures de TMWT, un 52.1% van millorar les seves puntuacions.
3-Pel que fa al resultat de les EVA (escales visuals analògiques) de consecució d'objectius:
3.1-Observem que d'entre els pacients que van escollir la deambulació (90.9%), el 54.34 millorar com a mínim uns dels tests administrats i la seva EVA de millora subjectiva va ser de 4.32 d'una escala de-10a +10.
3.3-També es va poder observar que fins i tot els pacients que no van seleccionar específicament objectius de deambulació, un percentatge alt de pacients va millorar aquesta funció.
Conclusions: un alt percentatge de pacients van millorar en les escales específiques administrades per valorar els resultats dels objectius (que no es van objectivar utilitzant les escales funcionals) i, els pacients van percebre aquesta millora. El programa rehabililtador és útil també per aconseguir objectius no prioritaris per als pacients.
Ingrid Galán
Novembre 2011